CLAM Contra l'Assetjament Moral en el treball, mobbing / Contra el Acoso moral en el Trabajo

El cercle es tanca.

L’any 2010 serà l’any de mes despesa pública i més pressió recaptatòria.

Ja fa molt de temps que les treballadores i treballadors que patim la violència moral i psicosocial en el treball patim en l’oblit més absolut altre violència més gran, si cal, la violència de l’assistència social i sanitària del sistema públic i democràtic que mantenim amb els nostres impostes.

Hi ha un complex engranatge entre els CAPs (centres d’assistència primària de la Generalitat), centre de Salut Laboral (Generalitat), i sobretot l’ICAM (Inspecció Mèdica ) i Mútues d’Accidents (avui tenen àmplies competències en gestió d’altes i baixes en malalties comunes i professionals).

Els treballadors que hem tingut la desgracia d’haver vist truncada la nostra vida laboral i professional per l’assetjament i la violència moral i psicosocial ens hem vist desvalguts davant Jutges o Inspectors de Treball per manca de Lleis clares i efectives contra els assetjadors de les empreses públiques i privades, o per manca de jutjadors responsables. Però el que, encara, ha estat més lesiu es sentir-se com un defraudador/a quan en l’ICAM (Inspecció Mèdica) un Sr./a. que diu ser metge en menys de 5 min., sense mirar-te i amb menyspreu, contra el criteri d’altres especialistes de la Salut que et tracten, decideixen donar-te l’alta, com si la malaltia que pateixes d’un FRAU ES TRACTÉS.

Fa uns dies va sortir un article a El País (“La Seguridad Social paga a los médicos para que den menos bajas”), sembla que els metges seran incentivats amb pluses de 1.740€ si limiten les baixes per malaltia o IT.

Fa molt de temps que a Catalunya patim el sistema de producció de la Sanitat Pública que es diu “treballar per objectius”. Aquest sistema ha estat la causa que molts bons professionals de la salut pública hagin abandonat, s’hagin desencantat del seu ofici, hagin estat assetjats, etc. I altres hagin fet el seu “agost”. En altre moment explicarem amb detall en que consisteix aquest sinistre sistema anomenat “treballar per objectius”. Us podem assegurar que no es pel be del malalt ni pel be del treballador de la sanitat pública.
Algú es podria preguntar, que fan els sindicats? Segueixen indolents i complaents amb la situació.

Per a finalitzar, quines són les malalties que van a controlar més?, “trastornos depresivos y neuróticos, tendinitis, esguinces y torceduras, problemas de espalda, etc”,(El País, 23/12/2009). Quines són les malalties que pateixen les persones que pateixen violència moral i psicosocial?.

Estem d’acord en controlar el frau i la despesa pública, però ens sembla insultant que la Administració pública que estem pagant tots (tots i totes, incloses les persones que patim violència) que gastin milions d’euros per incentivar una agressió més als malalts, en lloc d’invertir en millorar la seva atenció.

Senyors! (administradors temporals dels nostres drets i bens), controlin la desmesurada i injustificada despesa pública i atenguin la població que és, i per tan ha de ser, sobirana i no sotmesa als seus gestors.

CATALUNYA S’HO MEREIX!
(Barcelona, 8.1.2010)

Llegeix És el perill l'absentisme o el "presentisme" punitiu? i nota de l'1 de maig

Tornem a donar notícies actualitzades a la nostra web.

Dstra activitat virtual. Feia 2 o 3 mesos que no incorporàvem notícies noves.
Encara que voluntari, és un servei que des de l'exercici de la llibertat de totes les persones que formem l'associació CLAM hem decidit donar a totes aquelles persones que per desgràcia vivim circumstàncies de violència psicosocial (en ocasions, física) en l’entorn laboral, i per tant, sempre que puguem continuarem donant-ho.
Malgrat la nostra web no ho ha reflectit en aquests 3 mesos l’entorn laboral, desgraciadament, no ha millorat. Ens agradaria poder dir altre cosa però això és així. Com dèiem al comentari de l’1 de maig la situació de destrucció massiva, no ja de llocs de treballs, sinó, del mon del treball digne, útil, eficient, lliure i independent continua, i tal com ha dit la Unió europea sembla que a Espanya (i Catalunya al capdavant) seguirà sent aixi fins el 2011 si "Deu vol", amb Hungria i Letònia.
Paradoxalment quan més neoliberal és el desenvolupament del mon industrial i financer que estem vivint, més dependència hi ha de les estructures públiques, és dir, dels impostos que paguen les treballadores i els treballadors que tenen una nòmina.
Estem veiem l’espectacle vergonyós de com exceptuant les persones que tenen una nòmina la resta te imnombrables dreceres per a eludir, quan no roben directament, la seva contribució a les estructures de l’Estat (Governs Autònoms inclosos) que els ha fet rics. No tenim res més que llegir la premsa.
És lògic que dins aquest espectacle, les víctimes de violència en el treball quedin amagades en la “ciénaga” de tanta brutícia.
Però això no vol dir que des dels nostres espais per petits i oblidats que puguin ser-hi hagin d'abandonar-se i tancar la boca. Els grans fets de la història sempre van començar amb un petit fet o en un petit lloc, la perseverança i la tenacitat poden canviar les coses.
(Barcelona, 6/11/2009).

1 de maig de 2009.
LA PERVERSIÓ EN LES RELACIONS DEL MÓN LABORAL HA TOCAT FONS?.
Hi ha menys "assetjament laboral" o mobbing?. (en castellà)

Fa un any parlàvem del significat d'aquest dia. Des de llavors el panorama laboral ha posat en evidència la perversió d'un sistema en el qual l'aplicació de les lleis laborals semblen fetes únicament per als treballadors, oblidant que en les relacions del treball el binomi empresa/treballador és indissoluble.
Difícilment pot funcionar una estructura quan les fallades sempre són "responsabilitat" d’una banda d'aquest binomi (el treballador) mentre l'altre element, el qual pren les decisions (dolentes) empresarials (l'empresari) queda impune.
Dóna terror reproduir les xifres oficials sobre el nombre de treballadors que en aquests moments s'han quedat sense treball, aproximadament 4.000.000, joves, majors, adults, homes i dones, i ningú a España sembla veure la solució d'aquest desastre.
España torna a tenir l'honor d'estar al capdavant de l'Europa dels 27, 3 de cada 4 aturats europeus és espanyol. Catalunya és la comunitat espanyola que més atur té. En aquest panorama es materialitzarà el traspàs definitiu de les competències laborals a aquesta comunitat, amb la imminent transferència de la Inspecció de Treball. És una bona notícia?, o la Inspecció de Treball es contaminarà del dubtós èxit (segons les xifres oficials) de la resta d'organismes laborals transferits en anys anteriors.
Els nostres representants polítics, inassequibles a l'abatiment (o la incompetència), ara diuen que a partir d’”abril”? les xifres canviaran de signe perquè ja s'ha tocat fons. Però des d'aquí ens preguntem, a l'octubre les xifres dels milions de persones que han estat acomiadades en menys d'any i mig seran diferents?, o haurà altre canvi de signe.
D'altra banda, quants empresaris, directius, etc. han estat acomiadats?. Quan es tanca una empresa, aquests es van a l'atur , o apareixen en altra empresa similar, o la mateixa quan es reobren després de la "neteja de treballadors" o "fabricidi", per a crear un mercat laboral molt mes barat i amb menys drets, per a tornar a actuar amb absoluta impunitat fins al següent desastre.

El mobbing o "assetjament laboral" i aquesta crisi.
Hi ha menys mobbing?, diuen algunes xifres que hi ha menys "abstinència laboral" perquè hi ha menys persones amb baixa per malaltia.
Considerant que hi ha més de 4 milions de desocupats sembla lògic que hagi menys baixes laborals per malaltia, també, pot influir que la por a l'acomiadament faci que els treballadors assisteixin malalts al seu lloc de treball, però això té un límit ja que poden ser acomiadats per baixa productivitat. !Ull, amb les pandèmies!.
Les treballadores i treballadores aturats no poden tenir "baixa mèdica". Recordem que el govern de González va autoritzar, amb la connivència dels sindicats, l'acomiadament per a les persones malaltes que tenien la IT (incapacitat temporal o baixa), i el govern d'Aznar ho va perfeccionar retirant la cobertura de la IT als malalts acomiadats, en aquest cas amb el silenci còmplice dels mateixos sindicats.
Però que passa amb el mobbing?, el mobbing és un tipus de violència psicològica que mina la salut física i psíquica del assetjat. Si en moments, diguem, "normals", el mobbing o assetjament laboral és difícil de demostrar i provar, en la situació actual la situació és pitjor.
No oblidem que l'objectiu del mobbing és desestabilitzar moral, psicològicament i físicament al treballador perquè decideixi abandonar el lloc de treball i negociar les condicions de l'acomiadament en clara situació d'indefensió.
Més enllà de les dades, constatem que en aquesta situació de greu crisi l'assetjament laboral no solament no descendeix, sinó que ens atrevim a afirmar el contrari, ja que els elements tòxics de les empreses actuen amb major impunitat i les seves accions assetjadores queden més desdibuixades dintre del generalitzat panorama de deteriorament i destrucció del món del treball digne, per a reconstruir un nou entorn laboral servil, mediocre i atemorit, on aquests valors prevalguin sobre els professionals o de capacitat de treball.
O sigui, que aquest 1 de maig estem pitjor que l'anterior, esperem que les coses canviïn per al 1 de maig de 2010.

Més sobre la denúncia als responsables del Servei de Carreteres de Lleida
Per a finalitzar volem donar el nostre suport a la companya de Lleida que va guanyar el judici penal contra la cap de carreteres d'aquesta província catalana. A l'abril aquesta companya ha tornat als tribunals, aquesta vegada a la jurisdicció social , per a denunciar al cap de Teresa Casals, condemnada ja, pel seu paper de consentidor dels fets denunciats i per tant, també culpable d'assetjament laboral. Aquesta vegada, la nostra valenta companya ha acudit al jutjat de Primera Instància 1 de la Sala social de Lleida sense advocat, assumint el seu defensa ella mateixa. Veure notícies de premsa.

(Barcelona, 1/1/2009)

CLAM ante la inminente aprobación de la
Reforma del Código Penal. (en català)

Desde noviembre de 2008 se está hablando de la futura aprobación de la Reforma del Código Penal. En esta ocasión se ha incorporado el acoso laboral como un delito punible con prisión.

En la propuesta aprobada por el Consejo de Ministros el "acoso psicológico u hostil en las relaciones laborales" queda tipificado como DELITO en el artículo 173, apartado 1, dentro del Título VII del Libro II, dedicado a los delitos de torturas y contra la integridad moral.
Serán delito las conductas de acoso producidas tanto en el ámbito de las relaciones jurídico privadas como en el de las relaciones jurídico públicas, por tanto, también, las producidas en el marco funcionarial.
El texto del artículo del Anteproyecto aprobado es:
173.1- "El que infringiera a otra persona un trato degradante, menoscabando gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años. Con la misma pena serán castigados los que, en el marco de una relación laboral, realicen contra otro de forma reiterada actos de grave acoso psicológico u hostilidad que naturalmente generen en la víctima sentimientos de humillación y los que, en el marco de cualquier otra relación contractual, provoquen situaciones gravemente ofensivas en la dignidad moral de la otra parte, mediante la alteración sensible de las condiciones de disfrute de los derechos derivados de la misma".

Celebramos que finalmente los administradores de la Ley tengan una herramienta aplicable contra las personas que en el entorno laboral ejerzan la violencia contra trabajadores/as hasta la situación de poner en grave peligro su salud.

El “mobbing” o acoso moral y/o psicológico en el entorno laboral es un tipo de agresión que por su naturaleza encubierta se produce durante un largo periodo de tiempo ya que el acosado no siempre es consciente de la agresión y además es difícil de probar. Con frecuencia las pruebas incriminatorias las tiene la empresa y en demasiadas ocasiones no se presta a presentarlas.

Creemos que el artículo mencionado es insuficiente y que en todo caso debería ir acompañado de un reglamento que recogiesen los siguientes aspectos:

• Ante indicios de acoso laboral, intervención inmediata de la fiscalía, alejamiento del acosador e intervención de la inspección de trabajo, mientras se resuelve la cuestión judicial

• Juicios rápidos: para que el acoso laboral no se prolongue, y el daño a víctima pueda ser irrecuperable
• Protección a la víctima:

o    Alejamiento del/los acosador/es de la víctima
o    Atención médica especializada si es necesario
o    Atención terapéutica si la víctima lo solicita

• Prueba y “carga de la prueba”:

o ante la dificultad de probar el “mobbing” concretar qué pruebas serían aceptadas en juicio (lesiones psicológicas o físicas, peritajes relacionando causa-efecto de las lesiones, grabaciones audio o vídeo, …) y quién debe tener “la carga de la prueba” dado que en la mayoría de ocasiones es la empresa la que tiene las pruebas.

• Creación de un cuerpo de inspectores especializados en acoso moral en el entorno laboral para dar una repuesta rápida y evitar el enquistamiento de una situación que, primero perjudica y lesiona a la persona acosada, pero también enrarece el clima laboral.

En general creemos que todas medidas deberían ser efectivas e ir dirigidas a:

o evitar lesiones irreparables, tanto en la salud como en aspectos profesionales y sociales del trabajador/a acosado/a.
o evitar por todos los medios el abandono de la víctima de su puesto de trabajo y del mundo laboral.

(Barcelona, marzo 2009)
(veure també ...)

Feliç 2009.

Que per cada nou treballador/e assetjat/da,
hi hagi 1000 nous treballadors
contra l’assetjament en el treball.

Mahatma Gandhi va dir que “la violència és la por als ideals dels altres”.
L’any 2009 ha començat amb masses pors o masses violències, milers de palestins moren sota les bombes israelianes, a Espanya s’ha sobrepassat els 3 milions de parats sense perspectives de que la situació millori els (ir)responsables de la crisi econòmica reben ajudes per a que es recuperin de la seva mala gestió (o dels seus fraus)
Sembla que hi ha massa interès en mantenir la por en la nostra societat, és com si el SISTEMA, amb majúscules, s’enfonsaria si es deixés sense protecció a tots els violents, defraudadors, corruptes, etc.
Sense ells, el SISTEMA faria FALLIDA?... (+ info)
(Barcelona, 8/1/2009)

Acaba 2008 suspendiendo la asignatura

Contra el Acoso Moral en el Trabajo.

Cuando hay un cambio significativo en el calendario parece ser un buen momento para reflexionar sobre lo que ha pasado y aventurar futuros avatares.
¿Qué ha pasado este año que haya supuesto algún cambio significativo en la erradicación de la violencia (psicológica y/o física) en el trabajo?
Desafortunadamente diremos que pocas cosas, pero también tenemos que afirmar qué al menos cada día hay más personas que han aprendido a saber identificar lo que es el acoso moral en el trabajo o mobbing, y por tanto, saben qué hacer para defenderse, pero faltaría dar un paso más, qué hacer para combatirlo, en esto aún estamos muy alejados.

Algunos hechos a destacar acaecidos durante este año: ... (+ info)
(Barcelona, desembre 2008)

"El dret de totes les persones a una bona administració"

Ahir el Síndic de Greuges ha convidat a un determinat nombre d’entitats per a presentar la nova seu i la ampliació de competències a empreses o institucions privades amb interès públic. També es va presentar la nova “Carta de serveis”.
Aquestes noves competències són una bona notícia ja que es podrá acudir al Síndic de Greuges (Defensor del pueblo, ombusdsman) quan empreses com les eléctriques, gas, autopistes, etc , vulneren els drets dels ciutadans. També serien competència del Síndic moltes de les organitzacions del anomenat "tercer sector" o institucions que es diuen són "sense ànim de lucre" (mútues d'accidents, instituts o consorcis sanitaris, ONGs, fundacions i associacions, sindicats, etc. ) que gestionen serveis públics.
Fa un any la sindicatura va presentar al Parlament un Monogràfic sobre l’Assetjament Moral en el Treball en les Administracions Públiques. Però encara queda molt per fer en aquest àmbit de vulneració dels drets fonamentals. ... (+ info)

(Barcelona, 11/12/2008)

El MOBBING o acoso psicológico u hostil en las relaciones laborales tipificado como DELITO en la próxima Reforma del Código Penal

Hace más de 8 años que se comenzó a hablar de la Reforma del Código Penal, parece que finalmente el Consejo de Ministro despierta de su letargo.
Durante años, el Poder Ejecutivo de un gobierno que en los últimos años se ha distinguido por su capacidad para dictar leyes en tiempos record, asiste con indolencia o ignorancia sin reaccionar al dolor terrible generado en las víctimas de la violencia (terrorismo, violencia doméstica, contra los niños, violencia institucional, violencia en el entorno laboral y en el entorno comunitario). Violencia, que actúa con toda impunidad en la gran mayoría de ocasiones.
Al parecer el día 14 el Consejo de Ministros ha dado "luz verde" al Anteproyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. El viernes debería aprobarse en Las Cortes (ver nota de prensa). ... (+ info)
(Barcelona, 19/11/2008)

Mobbing, riscs psicosocials a la feina.

I vostè, se’n rentarà les mans?

Mobbing, riesgos psicociales en el trabajo. Y usted, ¿se lavará las manos?. El departament de treball de la Generalitat de Catalunya envia un caja con una toalla, un jabón y una carta a 4.000 empresarios catalanes.
Fa uns dies al diari El Pais va sortir la notícia que des del juliol el Dep. de Treball de la Generalitat de Catalunya ha iniciat una campanya molt peculiar, ha enviat 4.000 capses de les de regal, que conté una tovallola, un sabó i una carta amb el missatge;

“Davant d’un accident de treball, el més fàcil és donar-ne la culpa als altres”.

Com sembla evident el missatge és molt evangèlic, emfatitza un clar paral•lelisme entre Pilatos i els empresaris catalans. Pilatos es va "rentar les mans" davant el sacrifici de Jesús de Galilea, que segons diu la llegenda era fuster i humil, i els empresaris catalans fan el mateix tractant amb indiferència i negligència (a vegades homicida) la vida dels treballadors que els fan rics i/o poderosos.

Ens congratulem que la Generalitat vulgui prendre seriosament la qüestió dels riscs d’accidents en el treball. ...
(+ info)

Davant d’un cas o d'una denúncia d’assetjament psicològic
o moral en el treball,
NO ET RENTIS LES MANS!.

i afegim