L'AM (assetjament moral o "mobbing") descendent (del cap envers un subordinat) té com a objectiu aconseguir que una persona abandoni el seu lloc de treball això pot ser desitjat per molts motius i diversos. Tot i els perills reduccionistes que comporta tota generalització podríem dir que: 

»A l'empresa privada hi ha més AM que acaba sent també horitzontal (entre col·legues) que aspiren a ocupar el càrrec vacant, que tenen por de ser el següent o que simplement s'afegeixen a les agressions pel fenomen del contagi social. 

»A l'empresa pública o l'Administració Pública hi ha més AM horitzontal (entre col·legues) que acaba sent també descendent, ja que el cap intenta acabar ràpidament amb el problema i en aquell moment el problema és la víctima, i així es consolida l'AM per part de la jerarquia. 

»Hi ha altres tipus de organitzacions o empreses que no formen part de la privada en sentit estricte, ni de la pública ja que els seus treballadors estan sotmeses a la contractació laboral. Són les organitzacions del “tercer sector”, es a dir, aquelles institucions, fundacions, sindicats, ONGs, etc. que declaren “no tenir ànim de lucre” i, per tant, es beneficien de les subvencions públiques, d’ajuts econòmics avantatjosos i/o de exempcions fiscals. El tipus d’assetjament moral o “mobbing” és una barreja dels dos tipus de mobbing descrits abans. 

Les motivacions del mobbing que trobem, poden ser resumides: 

»En l'empresa privada sovint estan relacionades amb la reducció de costos de personal o amb l'exclusió de persones "molestes". Hi ha empreses grans que contracten per a tal fi un "mercenari" que anomenem "assassí de costos" (cost killer). Exemples de situacions que s'acostumem a trobar en l'AM. 

-Persones de 40 a 55 anys, amb contracte fix i molts anys a l'empresa, amb sous dignes, que encara són massa lluny de la jubilació. Se'ls pretén substituir per persones amb contractes laborals precaris.
-Deslliurar-se de persones que "saben coses" del funcionament de l'empresa o de persones que han ascendit i ara són "importants" dins l'empresa.
-Persones que tenen d'altres treballadors al seu càrrec i es neguen a tractar agressivament els seus subordinats, contradient les ordres que reben.
-Persones que han reclamat legalment uns drets que l'empresa els negava, i que quan es reincorporen són titllades de picaplets i d'indesitjables en definitiva.
-Delegats sindicals que fan bé la seva feina o d'altres treballadors que tenen una protecció legal, per exemple persones amb minusvalideses, permisos de maternitat, etc.
-Polítiques d'empresa més agressives basades en la precarietat i en els canvis constants de plantilla.

»En l'Administració Pública l'AM no està lligat a la productivitat sinó a objectes de poder ja que l'administració és una màquina pesada en la que es dilueixen les responsabilitats. En moltes ocasions serà un AM horitzontal on hi ha un gang o banda d'assetjadors. Els tipus de motivació més característics en l'empresa pública però que també es poden donar en la privada són:

-Treure del mig un potencial competidor per aconseguir el seu lloc.
-Treure del mig un bon professional que mentre sigui allà no deixa lloc al professional mediocre que l'assetja

-Deslliurar-se d’algun que és "massa" responsable o que és "crític" amb "les maneres ocultes de fer" o manca de transparència de l'organització, tot i tractar-se d'una crítica constructiva (whistleblower o "alertador", persona que pren sobre ell la responsabilitat d'alertar a l'opinió plúbica sobre la corrupció dels serveis públics on treballa o sobre les accions que són un perill per a la salut pública o la seguretat).

-Reconversió laboral i privatització del sector públic.

-Volem destacar la situació en què es troben les dones, en menor mesura, també homes, davant d'una maternitat imminent . En els últims temps hem detectat una major intolerància d'empreses i institucions (privades i públiques) respecte al compliment de la protecció a la maternitat amb els drets que es deriven segons la legislació vigent (permís de maternitat, horari compatible amb la lactància, excedència amb reserva del lloc de treball, reducció de la jornada).
-Hem d'afegir a aquest grup de població la vulnerabilitat dels treballadors (la majoria dones) que a causa de l'elevada edat dels seus majors els ha de dispensar una major dedicació.

En el fons de les causes de l'assetjament laboral o mobbing  hi ha dues que destaquen sobre les demés:

1. Les causes econòmiques recolzades en la precarietat laboral, entesa en un sentit ampli, tant en el sector privat com en el sector públic, unit a l'enveja, la competitivitat, la misèria moral en definitiva. Per això, també en parlem d'"assetjament moral" tot i que en propietat és més  entendor "assetjament psicològic en el treball" o "assetjament laboral" (AL).
2. Les causes de tipus moral o psicopàtiques es refereixen a individus manipuladors, amb trets psicopàtics (psicópata, pervers narcisista, personalitat antisocial, ...) presents en més empreses o institucions del que seria desitjable. "Els assetjadors són persones que tenen una profunda alteració de la personalitat. Són subjectes que no tenen norma moral interna, que no dubten a eliminar un possible competidor. L'assetjador també pot ser un individu narcisista, amb un profund complex d'inferioritat, però que, davant els altres, sempre està dient el molt que val. Aquests subjectes tendeixen a envoltar-se de persones mediocres o submises que confirmen aquesta idea que tenen de si mateixos. En realitat, solen ser persones poc brillants, però molt hàbils en la manipulació dels altres, tant per aconseguir la seva col.laboració anònima i silenciosa, com per maltractar. Són experts en debilitats humanes." (I. Piñuel, 2002)