Sumari d'editorials i reflexions
Sala
de premsa i
Reflexions sobre "mobbing" |
| En aquesta secció
anirem incloent-hi les notes que
l’associació
envia a la premsa, als mitjans de comunicació, o els comentaris o
reflexions que des de l’associació volem explicitar sobre alguna
qüestió d’actualitat sobre assetjament moral en el treball (mobbing), o sobre
la participació de CLAM en els mitjans de comunicació (premsa,
ràdio, televisió, etc.) |
En esta sección
iremos incluyendo las notas que la asociación
envía a la prensa, a los medios de comunicación o los comentarios o
reflexiones que desde la asociación deseamos explicitar sobre alguna
cuestión de actualidad sobre acoso moral en el trabajo (mobbing), o sobre
la participación de CLAM en los medios de comunicación
(prensa, radio, televisión, etc.) |
|
|
L'assetjament moral i psicològic en el treball és un DELICTE des del 23 de desembre de 2010
Hem finalitzat l’any amb una, esperem, bona notícia, des
del 23 de desembre ha entrat en vigor la Reforma del Codi
Penal (BOE Núm. 152
Miércoles 23 de junio de 2010).
Des d’ara l’assetjament laboral és tracta d’un delicte amb penes de presó
entre 6 mesos i 2 anys.
Encara
és precipitat valorar la bondat de la nova llei, però creiem que
simplement el reconeixement de l’assetjament laboral
(“mobbing”) com a delicte és un pas endavant.
A continuació transcrivim el text exacte de les dues parts en la que es fa
referència:
"XI. Dentro de los delitos de torturas y contra la integridad moral, se
incrimina la conducta de acoso laboral, entendiendo por tal el hostigamiento psicológico u
hostil en el marco de cualquier actividad laboral o funcionarial que humille al que lo sufre,
imponiendo situaciones de grave ofensa a la dignidad. Con ello quedarían incorporadas en el tipo
penal todas aquellas conductas de acoso producidas tanto en el ámbito de las relaciones
jurídico privadas como en el de las relaciones jurídico-públicas.
Igualmente, al hilo de la proliferación, durante la última década, de conductas
acosadoras en la esfera de la vivienda, se sanciona también el acoso inmobiliario.
Con ello se pretende tutelar el derecho al disfrute de la vivienda por
parte de propietarios o inquilinos frente a los ataques dirigidos a obligar a unos o a otros a abandonarla para
así alcanzar, en la mayoría de los casos, objetivos especuladores.
Distintos
pronunciamientos judiciales habían venido poniendo de manifiesto las dificultades que para la represión de
estas conductas se derivaba de la ausencia hasta el momento de una específica regulación penal de este fenómeno.” (BOE
Núm. 152 Miércoles 23 de junio de 2010 Sec. I. Pág. 54816)
"(…)podrán
asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g)del apartado
7 del artículo 33.»[de 6 meses a 2 años]
Trigésimo
octavo. Se añaden un segundo y un tercer párrafo al apartado 1 del
artículo 173, con la siguiente redacción: «Con la misma pena serán
castigados los
que, en el ámbito de cualquier relación laboral o funcionarial y
prevaliéndose de su relación de superioridad, realicen contra otro
de forma reiterada actos hostiles o humillantes que, sin llegar a
constituir trato degradante, supongan grave acoso contra la víctima, e
impondrá también la misma
pena al que de forma reiterada lleve a cabo actos hostiles o
humillantes que, sin llegar a constituir trato degradante, tengan por
objeto impedir el legítimo
disfrute de
la vivienda.»” (BOE Núm.
152 Miércoles 23 de junio de 2010 Sec. I. Pág. 54839)
Nota: més
endavant comentarem una avaluació més acurada
del que podria significar aquest canvi per els/les treballadors/es que
tenim la desgràcia de patir assetjament moral i psicològic en el treball.
En novembre de 2008 ja fèiem un comentari d'aquesta reforma del Codi Penal en la editorial "El
MOBBING o acoso psicológico u hostil en las relaciones laborales
tipificado como DELITO en la próxima Reforma del Código Penal"
(Barcelona
26/12/2010)
|
|
|
Assetjament laboral a la ciutadania treballadora
El "mobbing" (assetjament moral en el treball) no és més que la "punta de l'iceberg" de la sinistralitat laboral per causes psicosocials.
S’estima en un 60% ,aproximadament, de la sinistralitat total i també
ho és del deteriorament del clima laboral que empeny, cada any, a
milions de treballadors a perdre la salut i el lloc de treball de
resultes de la violència en el treball.
Hi ha moltes formes de definir aquesta violència, seleccionarem dos que expliquem a continuació:
1. "Mobbing és la pressió laboral tendenciosa, la pressió laboral tendent a l'autoeliminació d'un treballador mitjançant la seva denigració" (Gimeno, 2002)
2. " (...) persecució moral en el treball o mobbing és tota conducta abusiva, ja sigui de gest, de paraula, de comportament, d'actitud [...] que atempta, per
la seva repetició o sistematització, a la dignitat o a la integritat
física o psíquica d'una persona, posant en perill el seu lloc de
treball o degradant el clima laboral". (Hirigoyen, 2001)
Podríem continuar però, repetit de formes
diferents, la majoria de les definicions incideixen en que es tracta
d’un abús, continuat, per part dels que tenen el poder a la integritat
i estabilitat social i psicològica del/la treballador/a amb greus
conseqüències per la seva salut i el seu desenvolupament social,
laboral i professional (consulta la nostra guia, cat. o cast.).
Els professionals de la psicologia estableixen varies fases en l'espiral de la violència en el treball:
1. la seducció o la influència.
2. la repetició de petits actes d'agressió, destinats a la desestabilització de la víctima.
3. les falses promeses.
4. la destrucció de la víctima que s'accentua al llarg d’un temps.
Igual es tracta d’una exageració però avui desprès de veure que malgrat el no acord del Pacto de Toledo, sembla que el govern presentarà a les Corts les seves propostes d'allargar l’edat de jubilació (67 a 70 anys), ampliar el anys (de 15 a 20 o tota la vida) per a calcular les pensions,
resulta gairebé impossible pensar que si els/les treballadors/res no es
revelen o, no responen, no serà perquè en poc temps (menys de 3 anys)
hem passat:
1. per la seducció inicial, Espanya era un país amb més recursos que França, Itàlia, etc., s’implanta el “txec bebè”, es dona 400€ a tots els ciutadans que feien la declaració de la renda, s’allarga en 450€ aprox./mes a tots el treballadors que haguessin esgotat la prestació d’atur, s’aprova la llei de dependència, la llei d’igualtat, es declaren portes obertes a qualsevol que volgués vi ure al nostre país amb tots els drets (sanitat, educació, subvencions, etc). S’incrementen les remuneracions escandaloses i pensions vitalícies pels politics electes i els drets “pornogràfics” dels membres del govern central i de les 17 autonomies, es finança sense mesura a sindicats i partits, no es miren les despeses fastuoses (abús avions de l’exèrcit, multitud de viatges sense sentit, finançaments no justificats a entitats), etc
2. per les dues fases centrals d’agressions i de falses promeses. Comencen les agressions; finançament milionari dels forats de les polititzades Caixes i alguns bancs, pujada de l’IVA, desnonaments, milions d’aturats, retirada dels 400€ del IRPF, pujada de les factures de la energia, “cànon digital”, increment de les infraccions econòmiques (circulació, retolació comerços, ... ), congelació de les pensions, etc.
Mentre, els discursos del govern eren: "mai!, mai!, disminiurem la
protecció social” que tan durament han aconseguit els treballadors". (recordeu l'editorial de maig de 2009).
3. en l’última fase la víctima es troba tan atrapada en una teranyna de esquers i de falses promeses que li ha invalidat per a reaccionar. La fase final és viscuda amb ràbia, abatiment i sobre tot, amb impotència. Fora “txec bebè”, rebaixa dels sous dels empleats públics, acomiadament gairebé gratis i lliure, congelació de les pensions, fora l’ajuda als parats sense prestació econòmica, prolongació de l’edat de jubilació, augment dels anys de cotització i dels anys de càlcul, rebaixa dels ajuts, ja insuficients, a la llei de dependència, venda d’empreses públiques, etc., etc., etc (recordeu l'editorial de l'inici d'any).
Aquest tenebrós escenari fa pensar en
que els ciutadans treballadors s’han convertit en víctimes assetjades
per la pèssima gestió d’altres, i estan tan malament que son incapaços de donar alguna resposta que no sigui debatre sobre les continues distraccions-parany sobre temes no vitals
(Otegui si o no, controladors si o no, llei de cures pal•liatives si o
no, nova llei avortament si o no, llei “Sinde” si o no), sense
treure importància a aquests temes, el cert és que, paradoxalment, es
tracten de lleis pròpies d’un Estat
de Benestar, el mateix que s’està destruint amb les mesures econòmiques
i destrucció dels drets socials i que curiosament passen més
desapercebudes, al menys en el debats quotidians. Hi ha una mena de pensament col•lectiu:
“si no en parlem, no existeix".
Quan a la violència psicosocial en el treball el terreny està abonat!.
Nota: no tractem de desanimar, si no
d'alertar, en la història social de la humanitat ha estat la gent de
carrer la que ha propiciat els grans canvis, fins aconseguir que tots
pensensim que sempre ha hagut llibertats i drets social i civils.
Barcelona (29/12/2010)
|
|
El
cercle es tanca.
L’any 2010 serà l’any de mes despesa
pública i més pressió recaptatòria.
Ja fa molt de temps que les
treballadores i treballadors que patim la violència moral i
psicosocial en el treball patim en l’oblit més absolut altre violència
més gran, si cal, la violència
de l’assistència social i sanitària del sistema públic i democràtic
que mantenim amb els nostres impostes.
Hi ha un complex engranatge entre els
CAPs (centres d’assistència primària de la Generalitat), centre de
Salut Laboral (Generalitat), i sobretot l’ICAM (Inspecció Mèdica ) i
Mútues d’Accidents (avui tenen àmplies competències
en gestió d’altes i baixes en malalties comunes i professionals).
Els treballadors que hem
tingut la desgracia d’haver vist truncada la nostra vida laboral i
professional per l’assetjament i la violència moral i psicosocial
ens hem vist desvalguts davant Jutges
o Inspectors de Treball per manca de Lleis clares i efectives
contra els assetjadors de les empreses públiques i privades, o per
manca de jutjadors responsables. Però el que, encara, ha estat més lesiu es sentir-se com un defraudador/a
quan en l’ICAM (Inspecció Mèdica) un Sr./a. que diu ser metge en menys
de 5 min., sense mirar-te i amb menyspreu, contra el criteri d’altres
especialistes de la Salut que et tracten, decideixen donar-te l’alta,
com si la malaltia que pateixes d’un FRAU ES TRACTÉS.
Fa uns dies va sortir un article a El País (“La
Seguridad Social paga a los médicos para que den menos bajas”),
sembla que els metges seran
incentivats amb pluses de 1.740€ si limiten les baixes per malaltia o IT.
Fa molt de temps que a Catalunya patim el sistema de producció de la
Sanitat Pública que es diu “treballar
per objectius”. Aquest sistema ha estat la causa que molts bons professionals de la salut
pública hagin abandonat, s’hagin desencantat del seu ofici, hagin estat
assetjats, etc. I altres hagin fet el seu “agost”. En altre
moment explicarem amb detall en que consisteix aquest sinistre sistema anomenat
“treballar per objectius”. Us podem assegurar que no es pel be del malalt ni pel be del
treballador de la sanitat pública.
Algú es podria preguntar, que fan els sindicats? Segueixen indolents i
complaents amb la situació.
Per a finalitzar, quines són les malalties que van a controlar més?,
“trastornos depresivos y neuróticos, tendinitis, esguinces y
torceduras, problemas de espalda, etc”,(El País, 23/12/2009). Quines
són les malalties que pateixen les persones que pateixen violència
moral i psicosocial?.
Estem
d’acord en
controlar el frau i la despesa pública, però ens sembla insultant que
la Administració pública que estem pagant tots (tots i totes, incloses
les persones que patim violència) que gastin milions d’euros per
incentivar
una agressió més als malalts, en lloc d’invertir en millorar la seva
atenció.
Senyors! (administradors
temporals dels nostres drets i bens), controlin la desmesurada i
injustificada despesa pública i atenguin la població que és, i per tan
ha de ser, sobirana i no sotmesa als seus gestors.
CATALUNYA S’HO MEREIX!
(Barcelona, 8.1.2010)
Llegeix És el
perill l'absentisme o el "presentisme" punitiu? i nota de l'1 de maig
|
|
8
de març 2010. Dia Internacional de la dona treballadora:
El “mobbing” o
assetjament moral i psicològic en el treball malaltia terminal dels
avenços
sociolaborals del segle XXI.
Quan les dones treballadores al
llarg de més de un segle van lluitar per a aconseguir
la igualtat en drets i deures amb el seus companys homes, es van unir
per
millorar les condicions de vida i de treball, van fer un
exercici de
generositat, solidaritat i realisme que va donar els resultats que tots
coneixem.
Altra
cosa és el que ha passat després, és a dir, quan aquesta igualtat,
aquests
drets, van ser reconeguts “negre sobre blanc” en Lleis i Normes i els
parlaments es multipliquen, i s’omplen de veus que parlen i parlen,
generant
una percepció al carrer que comença a ser de marxa enrere.
Sense
ànim de sembrar el pessimisme ens
agradaria reflexionar sobre la
eficàcia o
realisme d’aquestes lleis quan es dicten sense garantir cap organisme,
eines o
mitjans capaços de vigilar la seva aplicació.
Les
dones tenim fama de ser més pragmàtiques que els homes, per tant
l’anterior
afirmació hauria de ser obvia, però
l’experiència ens diu que no és així, hi ha lleis, normes, manifests,
de dones
fetes per dones que segueixen les mateixes pautes que les fetes pels
homes.
La
nostra Associació va ser convidada el dia 23 a assistir a una
sessió informativa de la
Comissió sobre els Drets
de les Dones sobre la trobada Beijing+15 de Nova York. Agraïm la
invitació, i
ho considerem un gest de transparència i deferència, però la nostra
participació ha estat al final d’un procés en el que no hem participar
per
manca de informació prèvia.
No
es la nostra intenció fer una sinopsi de la sessió que, tal vegada, es
podrà
consultar en la web del Parlament o del Institut Català de la Dona, però si que
ens
agradaria reproduir alguna afirmació perquè es il·lustrativa del
patiment de
les persones que ens atrevim a denunciar als assetjadors en la solitud
jurídica
i institucional.
En algun
moment de la sessió es va afirmar quelcom que ens agradarà comentar. Es
tracta dels dos paràgrafs següents:
"(...) s'ha
aconseguit la col.laboració d'activistes i
estudioses feministes, que han participat com a expertes en l'elaboradó
de lleis
i propostes d'acció. (…) Un exemple paradigmàtic dels fruits que pot
donar
aquesta participació ha estat l’elaboració i aprovació de la Llei del dret de les dones per a eradicar la
violència masclista, un marc
normatiu que reconeix els drets (...) com una realitat
estructural contra les dones sense excloure aquelles que tenen
lloc fora de l'àmbit de la parella o de la vida domèstica” [llei
que segons es
va informar és molt més avançada que les de la resta de Espanya]. (1)
"(...)No
obstant això, els avenços en les condicions de vida reals de les dones
continuen essent lents i fragmentaris.(...) Les
lleis i plans d'acció [a
Catalunya] xoquen amb una realitat social que sovint no permet que
es
desenvolupin tal com van ser aprovats i, a la vegada, els estereotips i
mites ¡ vigents de la societat patriarcal es tradueixen en una
resistència a
l'hora d'aplicar-los i fan que perdurin els antics paràmetres" [lleis
que
segons es va informar són molt més avançades que les de la resta de
Espanya].(1)
Sorprenen
aquestes afirmacions. Com es poden aprovar lleis que no poden portar-se
a
terme, i quedar-se tan tranquil·la, dient que la
societat és patriarcal?. La
realitat social no és un ens únic i conscient que assimila normes i
lleis i les
aplica automàticament, la realitat social és la suma de moltes
realitats
“reals” “socials i històriques” que no s’anul·len o transformen a
força
de decrets i lleis sense eines i instruments que vigilin la seva
aplicació o el
seu compliment.
Tenim
una Constitució que condemna la vulneració dels Drets
Fonamentals, una
Llei de Prevenció Rics Laborals i altres lleis laborals i penals, tenim
sentències, poques, però hi són, reconeixent situacions
d’assetjament en
el treball, però després no hi ha instruments per a que tot això sigui
efectiu.
Aquesta
dislèxia de la realitat dels responsables institucionals que redacten
les
lleis, i tornen a redactar lleis, normes, comunicats, cada vegada més
moderns i
progressistes, i no es preocupen de la seva eficàcia real, qui la
pateix?, els
legisladors?, les diputades?, les conselleres? les membres de
comissions
que any rere any acudeixen a macro-congressos o a un munt de reunions?,
etc.
Les
víctimes d’aquestes lleis ir-reals som les persones, que després de
patir la
violència en la feina, la llar, el carrer i dipositar la confiança en
la
justícia, ens trobem amb altre tipus d’assetjament molt més
cruel, la
d’un
agressor impersonal institucional, ja que es tracta d’una maquinària
llunyana
que irònicament paguem nosaltres mateixos.
(1)
Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona. 54è període de
sessions (12 març de 2010). Declaració presentada pel Consell Nacional
de Dones de Catalunya, organització no governamental reconeguda com a
entitat consultiva pel Consell Econòmic i Social.
(Barcelona,
27/03/2010)
|
|
Tornem a donar notícies actualitzades a la
nostra web.
Sobre l'activitat virtual. Feia 2 o 3 mesos que no
incorporàvem notícies noves.
Encara que voluntari, és un servei que des de l'exercici de la
llibertat de totes les persones que formem l'associació CLAM hem
decidit donar a totes aquelles persones que per desgràcia vivim
circumstàncies de violència psicosocial (en ocasions, física) en
l’entorn laboral, i per tant, sempre que puguem continuarem donant-ho.
Malgrat la nostra web no ho ha reflectit en aquests 3 mesos l’entorn
laboral, desgraciadament, no ha millorat. Ens agradaria poder dir altre
cosa però això és així. Com dèiem al comentari de l’1 de maig la
situació de destrucció massiva, no ja de llocs de treballs, sinó, del
mon del treball digne, útil, eficient, lliure i independent continua, i
tal com ha dit la Unió europea sembla que a Espanya (i Catalunya al
capdavant) seguirà sent aixi fins el 2011 si "Deu vol", amb Hungria i
Letònia.
Paradoxalment quan més neoliberal és el desenvolupament del mon
industrial i financer que estem vivint, més dependència hi ha de les
estructures públiques, és dir, dels impostos que paguen les
treballadores i els treballadors que tenen una nòmina.
Estem veiem l’espectacle vergonyós de com exceptuant les persones que
tenen una nòmina la resta te imnombrables dreceres per a eludir, quan
no roben directament, la seva contribució a les estructures de l’Estat
(Governs Autònoms inclosos) que els ha fet rics. No tenim res més que
llegir la premsa.
És lògic que dins aquest espectacle, les víctimes de violència en el
treball quedin amagades en la “ciénaga” de tanta brutícia.
Però això no vol dir que des dels nostres espais per petits i oblidats
que puguin ser-hi hagin d'abandonar-se i tancar la boca. Els grans fets
de la història sempre van començar amb un petit fet o en un petit lloc,
la perseverança i la tenacitat poden canviar les coses.
(Barcelona, 6/11/2009).
|
|
1 de maig de 2009.
LA
PERVERSIÓ EN LES RELACIONS DEL MÓN LABORAL HA TOCAT FONS?.
Hi ha menys "assetjament laboral" o mobbing?.
(en
castellà)
Fa
un any parlàvem del significat
d'aquest dia.
Des de llavors el panorama laboral ha posat en evidència la perversió
d'un sistema en el qual l'aplicació de les lleis laborals semblen fetes
únicament per als treballadors, oblidant que en les relacions del
treball el binomi empresa/treballador és indissoluble.
Difícilment
pot funcionar una estructura quan les fallades sempre són
"responsabilitat" d’una banda d'aquest binomi (el treballador)
mentre
l'altre element, el qual
pren les decisions (dolentes) empresarials
(l'empresari) queda impune.
Dóna terror reproduir les xifres
oficials sobre el nombre de treballadors que en aquests moments s'han
quedat sense treball, aproximadament 4.000.000, joves, majors, adults,
homes i dones, i ningú a España sembla veure la solució d'aquest
desastre.
España torna
a tenir l'honor d'estar al capdavant de
l'Europa dels 27, 3 de cada 4 aturats europeus és espanyol.
Catalunya
és la comunitat espanyola que més atur té. En aquest panorama es
materialitzarà el traspàs definitiu de les competències laborals a
aquesta comunitat, amb la imminent transferència de la Inspecció de
Treball. És una bona notícia?, o la Inspecció de Treball es contaminarà
del dubtós èxit (segons les xifres oficials) de la resta d'organismes
laborals transferits en anys anteriors.
Els nostres
representants
polítics, inassequibles a l'abatiment (o la
incompetència), ara
diuen que
a partir d’”abril”? les xifres canviaran de signe perquè ja s'ha tocat
fons. Però des d'aquí ens preguntem, a l'octubre les xifres dels
milions de persones que han estat acomiadades en menys d'any i mig
seran diferents?, o haurà altre canvi de signe.
D'altra banda, quants
empresaris, directius, etc. han estat acomiadats?. Quan es
tanca
una empresa, aquests es van a l'atur , o apareixen en altra empresa
similar, o la mateixa quan es reobren després de la "neteja de
treballadors" o "fabricidi", per a crear un mercat laboral molt mes
barat i amb menys drets, per a tornar a actuar amb absoluta impunitat
fins al següent desastre.
El mobbing o
"assetjament laboral" i aquesta crisi.
Hi ha menys mobbing?, diuen algunes xifres que hi ha
menys "abstinència laboral" perquè hi ha menys persones
amb baixa per malaltia.
Considerant que hi ha
més de 4 milions de desocupats sembla lògic que hagi menys baixes
laborals per malaltia, també, pot influir que la por a l'acomiadament faci que
els treballadors assisteixin malalts al seu lloc de treball,
però això té un límit ja que poden ser acomiadats per baixa
productivitat. !Ull, amb les pandèmies!.
Les
treballadores i treballadores aturats no poden tenir "baixa mèdica".
Recordem que el govern de González va autoritzar, amb la connivència
dels sindicats, l'acomiadament per a les persones malaltes que tenien
la IT (incapacitat temporal o baixa), i el govern d'Aznar ho va
perfeccionar retirant la cobertura de la IT als malalts acomiadats, en
aquest cas amb el silenci còmplice dels mateixos sindicats.
Però que
passa amb el mobbing?,
el mobbing
és un tipus de violència psicològica que mina la salut física i
psíquica del assetjat. Si en moments, diguem, "normals", el mobbing o
assetjament laboral és difícil de demostrar i provar, en la situació
actual la situació és pitjor.
No oblidem que l'objectiu del mobbing és desestabilitzar moral,
psicològicament i físicament al treballador perquè decideixi abandonar
el lloc de treball i negociar les condicions de l'acomiadament en clara
situació d'indefensió.
Més enllà de les dades, constatem
que en aquesta situació de greu crisi l'assetjament laboral no solament
no descendeix, sinó que ens atrevim a afirmar el contrari, ja que els
elements tòxics de les empreses actuen amb major impunitat i les seves
accions assetjadores queden més desdibuixades dintre del generalitzat
panorama de deteriorament i destrucció del món del treball digne,
per a reconstruir un nou entorn laboral servil, mediocre i atemorit, on
aquests valors prevalguin sobre els professionals o de capacitat de
treball.
O sigui, que aquest 1 de maig estem pitjor que l'anterior, esperem que
les coses canviïn per al 1 de maig de 2010.
Més
sobre la denúncia als
responsables del Servei de Carreteres de Lleida
Per a finalitzar volem donar el nostre suport a la companya de Lleida
que va guanyar el judici penal contra la cap de carreteres d'aquesta
província catalana. A l'abril aquesta companya ha tornat als tribunals,
aquesta vegada a la jurisdicció social , per a denunciar al cap de
Teresa Casals, condemnada ja, pel seu paper de consentidor dels fets
denunciats i per tant, també culpable d'assetjament laboral. Aquesta
vegada, la nostra valenta companya ha acudit al jutjat de Primera
Instància 1 de la Sala social de Lleida sense advocat, assumint el seu
defensa ella mateixa. Veure
notícies de premsa.
(Barcelona,
1/1/2009)
|
|
CLAM ante
la
inminente aprobación de la Reforma del Código Penal.
Desde
noviembre de 2008 se está hablando de la futura aprobación de la
Reforma del Código Penal. En esta ocasión se ha incorporado el acoso
laboral como un delito punible con prisión.
En la
propuesta aprobada por el
Consejo de Ministros el
"acoso psicológico u hostil en las relaciones laborales" queda
tipificado como DELITO en el artículo 173, apartado 1, dentro del
Título VII del Libro II, dedicado a los delitos de
torturas y contra la integridad moral.
Serán
delito las conductas de acoso producidas tanto en el ámbito de las
relaciones jurídico privadas como en el de las relaciones jurídico
públicas, por tanto, también, las producidas en el marco funcionarial.
El texto
del artículo del
Anteproyecto aprobado es:
173.1-
"El que infringiera a
otra persona un trato degradante, menoscabando
gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión
de seis meses a dos años. Con la misma pena serán
castigados los que, en
el marco de una relación laboral, realicen contra otro de forma
reiterada actos de grave acoso psicológico u hostilidad que
naturalmente generen en la víctima sentimientos de humillación
y los
que, en el marco de
cualquier otra relación contractual, provoquen
situaciones gravemente ofensivas en la dignidad moral de la otra parte,
mediante la alteración sensible de las condiciones de disfrute de los
derechos derivados de la misma".
Celebramos
que finalmente los administradores de la Ley tengan una herramienta
aplicable contra las personas que en el entorno laboral ejerzan la
violencia contra trabajadores/as hasta la situación de poner en grave
peligro su salud.
El
“mobbing” o acoso moral y/o psicológico en el entorno laboral es un
tipo de agresión que por su naturaleza encubierta se produce durante un
largo periodo de tiempo ya que el acosado no siempre es consciente de
la agresión y además es difícil de probar. Con frecuencia las pruebas
incriminatorias las tiene la empresa y en demasiadas ocasiones no se
presta a presentarlas.
Creemos
que el artículo mencionado es insuficiente y que en todo caso debería
ir acompañado de un reglamento que recogiesen los siguientes aspectos:
•
Ante indicios de acoso laboral,
intervención inmediata de la fiscalía,
alejamiento del acosador e intervención de la inspección de trabajo,
mientras se resuelve la cuestión judicial
• Juicios
rápidos: para que el acoso laboral no se prolongue, y el
daño a víctima pueda ser irrecuperable
• Protección a la víctima:
o
Alejamiento del/los acosador/es de la víctima
o
Atención médica especializada si es necesario
o
Atención terapéutica si la víctima lo solicita
• Prueba y “carga de la prueba”:
o
ante la dificultad de probar el “mobbing” concretar qué pruebas serían
aceptadas en juicio (lesiones psicológicas o físicas, peritajes
relacionando causa-efecto de las lesiones, grabaciones audio o vídeo,
…) y quién debe tener “la carga de la prueba” dado que en la mayoría de
ocasiones es la empresa la que tiene las pruebas.
•
Creación de
un cuerpo de inspectores especializados en acoso moral en
el entorno laboral para dar una repuesta rápida y evitar el
enquistamiento de una situación que, primero perjudica y lesiona a la
persona acosada, pero también enrarece el clima laboral.
En
general creemos que todas
medidas deberían ser efectivas e ir dirigidas a:
o
evitar lesiones irreparables, tanto en la salud como en
aspectos
profesionales y sociales del trabajador/a acosado/a.
o
evitar por
todos los medios el abandono de la víctima de su puesto de trabajo y
del mundo laboral.
(Barcelona,
marzo 2009)
(veure
també ...)
|
| Feliç 2009.
Que
per cada nou treballador/e
assetjat/da,
hi hagi 1000 nous treballadors
contra l’assetjament en el treball.
Mahatma
Gandhi va dir que “la violència és la por als ideals dels altres”.
L’any 2009
ha començat amb masses
pors o masses violències, milers de palestins moren sota
les bombes israelianes, a Espanya s’ha sobrepassat els
3 milions de parats sense perspectives
de que la situació millori els
(ir)responsables de la crisi econòmica reben ajudes per a que es
recuperin de la seva mala gestió (o dels seus fraus)
Sembla
que hi ha massa interès
en mantenir la por en la nostra societat, és
com si el SISTEMA, amb majúscules, s’enfonsaria si es deixés sense
protecció a tots els violents, defraudadors, corruptes, etc.
Sense
ells, el SISTEMA faria FALLIDA?. 
No volem
iniciar l’any amb pessimisme, però amagar la realitat és la millor
forma de mai trobar solucions.
Des de CLAM us desitgem un
bon
any,
però recordeu que hi ha qui diu que un pessimista no és més que un
optimista ben informat.
La
por forma part de la societat i és quelcom molt humà. Però
la por mai
deu paralitzar als essers humans en el seu camí cap una
societat més justa i equitativa.
Els
afectats per la violència, i en concret la violència a l’entorn
laboral, sabem molt de por, però també sabem molt de lluita, de
justícia, de superació, de solidaritat, ...
Mantenir
i exercir aquests valors fa que els violents fracassin en
el seu
projecte d’una societat, o d’uns llocs de treballs, sustentats en la
violència i la por.
Martin Luther King creia que “la
violència crea més problemes socials que els quals resol”. Així
que, amics, endavant, que la por no us faci formar part de l’ideari
dels violents i els covards, seria la nostra derrota definitiva.
L’any
2009 ha de ser un any amb noves conquestes contra els violents
(assetjadors, psicoterroristes, agressors, etc.) a les empreses, a les
institucions públiques i a les privades. Queda molt a fer,
però també hi
ha molt fet.
A
CLAM continuarem donant recolzament a totes aquelles persones que s’hi
apropin i necessitin ajuda, i també continuarem sent presents a la
societat per a conscienciar i donar eines per combatre la
violència a l’entorn laboral i, per tant, a la societat en general.
Per
acabar aquesta nota us informem que al
febrer iniciarem un PROJECTE
D’AUTOAJUDA DE PERSONES ASSETJADES EN EL TREBALL
per a ajudar a superar
el mal causat pels violents al mon laboral.
¡Us esperem per a rebre les
vostres iniciatives i col•laboració!.
(Barcelona, 8/1/2009)
|
Acaba 2008 suspendiendo
la asignatura
Contra el Acoso Moral en el
Trabajo.
Cuando
hay un cambio significativo en el calendario parece ser un buen momento
para reflexionar sobre lo que ha pasado y aventurar futuros avatares.
¿Qué ha pasado este año
que haya supuesto algún cambio
significativo en la
erradicación de la violencia (psicológica y/o física) en el trabajo?
Desafortunadamente diremos que pocas
cosas, pero también tenemos que afirmar qué al menos cada día hay más personas que han
aprendido a saber identificar lo que es el acoso moral en el trabajo
o mobbing,
y por tanto, saben qué
hacer
para defenderse, pero faltaría
dar un paso más, qué
hacer para combatirlo, en esto aún estamos muy alejados.
Algunos
hechos a destacar acaecidos durante este año:
 Se dicta una de las primeras sentencias
condenatorias de un caso de acoso laboral en la Administración pública
(Generalitat de Catalunya).
La condena está muy por debajo del daño causado, pero es una condena.
Lamentamos que la Generalitat de Catalunya aún no se hay dado por
enterada. Los
casos de acoso laboral no
cesan
de crecer
según manifiestan las autoridades laborales (Inspección de Trabajo,
Juzgados de lo Social, etc.), pero nos consta que muy pocos llegan a
juicio y que la inmensa mayoría de trabajadores acosados se ven
obligados a abandonar su puesto de trabajo.
La edad, la antigüedad, el sexo y
los embarazos son factores de riesgo para sufrir mobbing.
Se incrementa
de forma
desmesurada el número de trabajadores que quedan en paro.
Cultura del miedo.
Las empresas utilizan el arma de los Expedientes Reg uladores
de Empleo
- EREs – como arma arrojadiza contra los trabajadores, y amenaza con
cerrar o trasladar las empresas a terceros países como presión a
los organismos públicos con competencias normativa y legislativa en el
terreno laboral.
El escándalo financiero
pone en peligro los derechos que los ciudadanos y los trabajadores han
ganado durante años (pensiones, vivienda digna, desarrollo de la
protección social, educación, sanidad).
La deuda financiera contra los
trabajadores.
Mientras se inyectan millones de euros para salvar la deuda financiera,
millones de trabajadores (tres millones de parados registrados,
faltarían los no registrados que también tienen derechos) pasan a tener
unos ingresos precarios y, sobre todo, pasan a tener un futuro
impredecible con unas leyes laborales cada vez más restrictivas.
La Sanidad Pública se convierte
en un agente estadístico.
La Sanidad Pública sigue sin actuar al servicio de los pacientes
(ciudadanos), trabajando por objetivos meramente estadísticos que nada
tienen que ver con la salud, ni con la eficiencia de los recursos.
Incremento del gasto en mecanismos de control (Mutuas, ICAM,
médicos-consultores, etc.) contra el paciente.
La Prevención,
una asignatura suspendida. Ineficacia
de la Ley de Prevención de
Riesgos Laborales, LPRL,
para frenar el número de accidentes y, sobre todo, para prevenir el
acoso laboral
Unos fondos que dejarán de llegar.
Gracias a los últimos fondos que la Unión Europea ha destinado a España
para ayuda al empleo, se hace un
importante desembolso financiero, en infinidad de jornadas, cursos, e
iniciativas varias para “concienciar” a los trabajadores sobre los
riesgos laborales y sobre formación para empleos que seguramente no
existen en el mercado laboral. Irónicamente los agentes
sociolaborales responsables
(empresas, sindicatos, gestores de la administración pública, gestores
de las organizaciones privadas con responsabilidad pública-“tercer
sector” ) de la falta de
medidas contra los accidentes laborales, son los encargados de ¿concienciar a los
trabajadores? (no a los empresarios y gestores) sobre los riesgos
laborales.
Desembolso nulo para obligar que
se cumpla la LPRL. Especialmente cuando los riesgos son
psicosociales.
El acoso laboral será un delito.
La Reforma del Código Penal
contempla el acoso laboral como un delito, aunque faltaría otra ley o
reglamento que desarrolle el único párrafo destinado a este tipo de
violencia laboral contra la integridad de los trabajadores.
Cuando
no se
lucha, la justicia pierde, y
los violentos,
acosadores, psicoterroristas, psicópatas y otros vencen. Nunca deberíamos tener que repetir
aquellas palabras de Fernando Pessoa
"tengo el cuerpo lleno de heridas
de todas las batallas que he evitado".
L'associació
CLAM
Contra l'Assetjament Moral en el Treball us desitja que
passeu unes molt Felices Festes i
un proper 2009 més just i sense cap tipus de
violència.
La
asociación CLAM
Contra el Acoso Moral en el Trabajo os desea que paséis
unas muy Felices Fiestas y
un próximo 2009 más justo y sin ningún tipo de
violencia.
(Barcelona,
desembre 2008)
|
"El
dret de totes les persones a una bona administració"
Ahir
el Síndic de
Greuges ha convidat a un determinat nombre d’entitats per a
presentar la nova seu i la ampliació de competències a empreses
o
institucions privades amb interès públic. També
es va presentar la nova “Carta de serveis”.
Aquestes noves competències són una bona notícia ja que es podrá acudir
al Síndic de Greuges (Defensor del pueblo, ombusdsman)
quan empreses com les eléctriques, gas,
autopistes, etc ,
vulneren els drets dels ciutadans. També serien competència del Síndic
moltes de les organitzacions del anomenat "tercer sector" o
institucions que es diuen són "sense ànim de lucre" (mútues
d'accidents, instituts o consorcis sanitaris, ONGs, fundacions i
associacions, sindicats, etc. ) que gestionen serveis públics.
Fa
un any la sindicatura va presentar al Parlament un Monogràfic
sobre
l’Assetjament Moral en el Treball en les Administracions Públiques.
Però encara queda molt
per fer en aquest àmbit de vulneració dels drets fonamentals..
A l’acte va estar convidada una
representació de la nostra associació. A demanda de l’actual síndic, el
Sr. Rafael Ribó, les institucions presents han pogut plantejar aquells
fets que s’estan produïnt i vulneren els drets dels ciutadans i les
persones.
Per part de la nostra associació s’ha presentat la
situació de vulneració dels seus drets que contínuament pateixen les
persones afectades per mobbing
i que han
emmalaltit com a conseqüència de
l’assetjament al que han estat sotmeses.
Per
si no fos suficient el
dolor que les persones assetjades pateixen a la
feina, quan
cauen malaltes i el metge els dona la “baixa mèdica”
s’inicia un altre tipus d’assetjament, consistent en un
seguiment agressiu i
degradant al que són sotmeses per un ineficient, costós i complex
engranatge
institucional depenent de la Sanitat Pública. Ens referint al penós
camí de control gairebé “policial” que entre les Mútues, l’ICAM,
consultors, assessors i altres instancies fan de les baixes mèdiques.
Els malalts són controlats com si d’estafadors es tractés, oblidant que
tracten amb persones víctimes de la violència en l’entorn
laboral i
que, per contra, haurien de protegir i vetllar per a que recuperin la
salut perduda per causa de la violència.
La nostra interpel•lació ha estat molt be acollida pel Sr. Ribó i el
seu equip.
Desitgem
que aquesta nova seu
serveixi per a que aquesta institució pugui donar
un millor servei per aconseguir l'escrupulòs respecte dels DRETS DE LES
PERSONES
I ELS CIUTADANS SOBIRANS. (Barcelona,
11/12/2008)
|
El MOBBING
o acoso psicológico u hostil en
las relaciones laborales tipificado
como DELITO en
la próxima Reforma del Código Penal
Hace más
de 8 años que se comenzó a hablar de la Reforma del Código Penal,
parece que finalmente el Consejo de Ministro despierta de su letargo.
Durante
años, el
Poder Ejecutivo de un gobierno que en los últimos años se ha
distinguido por su capacidad para dictar leyes en tiempos record,
asiste con indolencia o ignorancia sin reaccionar al dolor
terrible generado en las víctimas de la violencia (terrorismo,
violencia doméstica, contra los niños, violencia institucional,
violencia en el entorno laboral y en el entorno comunitario).
Violencia, que actúa
con toda impunidad en la gran mayoría de ocasiones.
Al parecer el día 14 el Consejo de
Ministros
ha dado "luz verde" al Anteproyecto de Ley Orgánica por
la que se modifica la
Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.
El viernes debería aprobarse en Las Cortes (ver nota de prensa).
Desconocemos
el texto definitivo, pero el
"ACOSO PSICOLÓGICO U HOSTIL EN LAS RELACIONES LABORALES" queda
tipificado como DELITO en el artículo 173, apartado 1, dentro del
Título VII del Libro II,
dedicado a los delitos de torturas y contra la integridad moral.
Serán
delito las conductas de acoso producidas tanto en el ámbito de las
relaciones jurídico privadas como en el de las relaciones jurídico
públicas, por tanto, también, las producidas en el marco
funcionarial.
El texto
del artículo del Anteproyecto aprobado es:
173.1-
"El que infringiera a
otra persona un trato degradante, menoscabando
gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión
de seis meses a dos años. Con
la
misma pena serán castigados los que, en
el marco de una relación
laboral, realicen contra otro de forma reiterada actos de grave acoso
psicológico u hostilidad que naturalmente generen en la víctima
sentimientos de humillación y los que, en el marco de
cualquier otra
relación contractual, provoquen situaciones gravemente ofensivas en la
dignidad moral de la otra parte, mediante la alteración sensible de las
condiciones de disfrute de los derechos derivados de la misma".
Nos
felicitamos de que finalmente la espera de la larga lucha solitaria y
silenciosa y, sobre todo, silenciada de las víctimas de acoso moral en
trabajo o mobbing
haya dado algún fruto. A partir de la aprobación de
esta reforma el acoso en
el trabajo o mobbing será legalmente un delito, y eso era
urgente y necesario, pero también nos gustaría, decir, que de nuevo las leyes se hacen sin
contar con las víctimas de esa violencia.
Dada la
gravedad de las consecuencias del acoso
moral en el trabajo o mobbing, pensar que un simple
párrafo o subapartado de un artículo condesa la complejidad del mobbing,
es huir de la búsqueda de una solución efectiva.
Según esta
reforma, aunque el acosador fuese
penado con dos años, la pena máxima, (cosa más que difícil por la
dificultad de probar hechos cuya naturaleza es "oculta" o "clandestina"
en la mayoría de las agresiones), y el condenado no tuviese
antecedentes penales, el delincuente no sería recluido y, por tanto,
podría volver al lugar de
trabajo donde ha agredido a su víctima que seguiría estando a la merced
del agresor, si no se arbitran otras
medidas. Otro
aspecto a contemplar sería las medidas que deberían tomarse para
"levantar
el velo institucional" del o los presuntos acosadores responsables de
la agresión psicológica o moral.
No
obstante, debemos felicitarnos porque, esperemos que pronto, podamos hablar del mobbing o del acoso
moral en el trabajo como un delito y quede claro que esos
seres llamados psicoterroristas, que abundan en
algunas instituciones y tanto daño
hacen a la sociedad, son delincuentes
para la sociedad real y para la justicia.
Confiemos
que las Leyes Laborales
sigan el mismo camino y pronto
podamos disponer
de una ley específica que saque el mobbing
de la ambigüedad legislativa actual que tanto perjudica a las víctimas
y protege a las empresas o instituciones públicas o privadas
encubridoras de los agresores. Parte del
trabajo está hecho de forma altruista, el juez y
doctor en derecho D. Ramón Gimeno Lahoz -ver
su libro o su tesis doctoral La
presión laboral tendenciosa (Mobbing)- ha dado
un valiente primer paso elaborando un borrador de Proyecto de Ley que supondría un gran avance contra esta violencia que existe en
nuestras empresas e instituciones.
(Barcelona,
19/11/2008)
|
Mobbing,
riscs psicosocials a la feina.
I vostè, se’n rentarà les
mans?
Mobbing,
riesgos psicociales en el trabajo. Y usted, ¿se lavará las manos El
departament de treball de la Generalitat de Catalunya envia un caja con
Fa uns dies al diari El Pais va
sortir la notícia que des
del juliol el Dep. de
Treball de la Generalitat de Catalunya ha iniciat
una campanya molt peculiar, ha
enviat 4.000 capses de les de regal, que
conté una tovallola, un sabó i una carta amb el missatge;
“Davant d’un
accident de treball, el més fàcil és donar-ne la culpa als
altres”.
Com sembla evident el missatge és molt evangèlic, emfatitza un clar
paral•lelisme entre Pilatos i els empresaris catalans. Pilatos es va
"rentar les mans" davant el sacrifici de Jesús de Galilea, que segons
diu
la llegenda era fuster i humil, i els empresaris catalans fan el mateix
tractant amb indiferència i negligència (a vegades homicida) la vida
dels treballadors que els fan rics i/o poderosos.
Ens congratulem que la Generalitat vulgui prendre seriosament la
qüestió dels riscs d’accidents en el treball.
Més enllà d'analogies ideològiques, sembla un dret fonamental que el fet
d’anar al treball no suposi cap
perill, sobretot si aquest es pot previndre i és
evitable. Però, no sabem,
i no és
desconfiança sinó experiència, si
l’administració pública i el
departament de treball, de justícia, i de sanitat, han entès que els
perills que es poden trobar a la feina, no són únicament físics
i, en ocasions molt lamentables, mortals, sinó també son de caire
psicosocial, i per tant, d’una visibilitat difícil, sobretot quan no es
vol veure'l.
Ens preguntem on són les
mesures de prevenció d’aquests altres tipus d'accidents
tan greus que hi arriben a invalidar de per vida als treballadors/es que
tenen la desgracia de trobar-se’n. Ens
referim als perills de la
violència psicosocial a la feina. Segons la nostra
experiència
personal i dels centenars de persones que passen per l’associació i que
ens
expliquen les terribles
històries que transcorren als seus llocs de
treball, de les quals ningú sembla adonar-se. Quan diem
ningú volem dir
ningú, ni Treball, ni Justícia, ni Sanitat, ni els empresaris, ni els
tècnics de prevenció, ni els sindicats.
La nostra associació
dona suport a les víctimes de la violència
psicosocial en el treball perquè creiem que com a víctimes de “mobbing”
(forma extrema i molt greu de risc psicosocial) tenim un paper
irremplaçable per ajudar a d’altres, però, també, perquè són moltes
les portes que es tanquen quan un treballador o treballadora intenta
denunciar que pateix assetjament moral o psicològic en el treball.
Fem un paper de suplència
per manca de instruments eficaços, o de voluntat, de l'administració
pública per combatre aquesta violència, que sembla va creixent davant
l'impunitat amb la qual es practica.
Ja fa dies comentaven l’Estudi de l’”Obsevatorio
de riesgos
psicociales” de la UGT i les dades eren gens
menyspreables. Podeu
tornar a llegir els
comentaris en la nostra web.
Aprofitant aquesta campanya de la Generalitat de Catalunya, des d’aquí fem una crida
a la consellera Serna i als altres responsables del
departament de Treball de Catalunya per a que d’una vegada
es prenguin
mesures, més enllà de papers sense validesa i les bones
paraules, arbitrant mesures
que previnguin de forma eficient els riscs psicosocials, i molt
especialment el més greu i, paradoxalment, el més evitable “el mobbing”,
assetjament moral en el treball, o pressió laboral tendenciosa .
I recorda
Davant
d’un cas o d'una denúncia d’assetjament psicològic
o moral en el
treball,
NO ET RENTIS LES
MANS!.
i afegim
Quan
detectis o algú denuncii assetjament a la feina
NO EL TANQUIS LA
PORTA!
Fem
ús virtual de "la capsa" i l'enviem símbolicament a empreses,
organitzacions públiques o privades per a que prenguin mesures de
seguretat
en riscs psicosocials a la feina i protegeixen a les persones que
pateixen assetjament o mobbing
en les seves organitzaciones.
 »»»»»
 »»»»»
|
Des
del dia 1 de gener de
2008 es poden impugnar
les "altes" davant
l'Inspecció Mèdica-ICAM
En
la nova Llei 40/2007 de 4
de desembre es contemplen diverses
modificacions
sobre el règim de la
Seguretat Social (SS). Volem destacar una d'aquestes
novetats que afecten en gran mesura a les persones que pateixen mobbing i estan de
baixa temporal per malaltia.
Des de l’1 de gener de
2008 es poden impugnar les altes davant de l’ICAM (Inspecció Mèdica).
Durant
11
dies que dura la impugnació i mentre hi hagi silenci administratiu no
és obligatori incorporar-se al treball.
Som conscients que això no és cap solució a un problema molt més greu
que es provoca quan es
donen “altes” injustificades (pressions de les mútues,
pressions dels propis organismes de la SS, ) a persones que pateixen greus
problemes de salut resultat de la violència (mobbing) que pateixen a l’entorn laboral.
Com dèiem no es una solució, però és un petit respir davant del pànic que
produeixen algunes altes a les víctimes de mobbing, ja que es veuen
llançats de nou a una situació de estar exposats/des a la
mateixa
violència que els hi ha fet emmalaltir sense
que ningú hagi actuat
contra
les causes que han provocat la “baixa”.
(30/7/2008) |
En la nueva Ley
de 40/2007 de 4 de diciembre se contemplan
varias modificaciones sobre el
régimen de la Seguridad Social
(SS). Queremos destacar una de estas novedades que afectan
en gran medida a las personas que sufren mobbing y están de
“baja temporal” por enfermedad.
Desde el día 1 de enero
de 2008 se pueden impugnar las “altas” ante el ICAM (Inspección Médica). Durante 11 días que dura la
impugnación y mientras haya silencio administrativo no es obligatorio
incorporarse al trabajo.
Somos conscientes de que esto no es ninguna solución a un problema muy
grave que se provoca cuando
se dan “altas” injustificadas (presiones de las mutuas,
presiones de los propios organismos de la SS, ) a personas que sufren graves
problemas de salud resultado de la violencia (mobbing) que sufren
en el entorno laboral.
Como decíamos no es una solución, pero es un pequeño respiro ante el pánico
que producen algunas altas a las víctimas de mobbing, ya que se ven
lanzados/as de nuevo a una situación de estar expuestos/as a la misma
violencia que les ha hecho enfermar, sin
que nadie haya actuado en las
causas que han provocado la “baja”. (30/7/2008)
|
|
El
“mobbing” en
las estadísticas oficiales del mundo laboral y de las condiciones de
trabajo.
Desde
hace
unos días una lluvia de estadísticas riegan las noticias
sobre el mundo del trabajo y las condiciones de satisfacción o de
riesgos
que comporta. Los
números
igual que las palabras dicen, o no, la verdad según sean
manipulados por intereses gremiales, políticos o económicos.
El titular,
“7 de cada 10 están satisfechos con su puesto de trabajo”
aunque reconocen no tener demasiadas posibilidades de promoción y
formación, induce a pensar que el mundo laboral español está bastante
sano. Pero, ¡pensemos!, 3 de cada 10 no están satisfechos, es decir, unos 7
millones de trabajadores no están contentos, y según la
Encuesta de
Población Activa (EPA 2007) más de 5 millones de personas ocupadas
están expuestas a alguna
forma de violencia psicosocial en el trabajo y 375.100
personas
sufren una violencia psicosocial extrema, o sea,
son acosados moral
y psicológicamente en el trabajo con grave riesgo para su salud,
hipotecando de por vida su desarrollo laboral y profesional.
Estamos
acostumbrados a la alarma que generan las noticias sobre
violencia doméstica,
y nadie
se cuestiona sobre su gravedad, a pesar de que
la proporción
sobre la población general de hogares españoles es muy
baja. Existe un consenso
general por el cual la violencia física o
psicológica debe ser rechazada y combatida por las leyes y
por los
ciudadanos en general.
El caso del “mobbing” es
muy similar,
se trata de una violencia muy grave, sutil,
psicológica, invisible, silenciada contra algunos buenos trabajadores o
profesionales. La repercusión
en la salud y en el entorno de
los trabajadores afectados es profunda, y las secuelas perduran para
toda la vida.
En los casos más graves se ha llegado al suicidio.
Pasemos a
explicar algunos de los datos sobre el acoso moral o psicológico en el
trabajo (mobbing).
Antes de seguir comentaremos que los datos está extraídos de unas
encuestas destinadas a conocer las condiciones del trabajo en general,
y por tanto, los datos que expondremos están elaborados a
partir
de los escasos datos sobre mobbing que
contienen. Además,
la muestra puede estar viciada
por lo que respecta a las
probabilidades
de estar adecuadamente representados los sectores más
proclives
al fenómeno del "mobbing".
Estadísticas
comparadas sobre mobbing
|
Fuente
|
Personas
que padecen “acoso”
(estimación)
|
%
personas que padecen “acoso”
|
Universo
o población base de la muestra
|
Registro
utilizado
|
|
ECTC2007
Catalunya
|
158.896
|
7,7%
|
2.063.582
|
Ocupados
registrados en la
SS en Catalunya 2005
|
|
EPA 2007 España
|
375.100
|
7,4%
|
5.072.900
|
Ocupados
>16 expuestos a riesgos psicosociales
|
|
ENCT6 España
|
537.035
|
2,9%
|
18.518.444
|
Total
de
trabajadores registrados en la SS
|
|
EECT4 UE31-ES
España
|
584.800
|
2,8%
|
20.885.700
|
Población
Activa 2005
|
|
EECT4
UE31
|
11.750.000
|
5,0%
|
235.000.000
|
Población
Activa 2005
|
| *Explicación
de las siglas al final
del artículo* |
Como
se puede ver en Catalunya el porcentaje de "mobbing"
es considerablemente superior a España y a la media de 31 países
europeos. Sin embargo, la
media de
España 2,9% o 2,8% de la población
activa es inferior a la media de UE 31 (5%). En
otro momento
hablaremos de la posibles causas de esas diferencias.
Sorprende
la gran coincidencia entre el resultado de la VI Encuesta Nacional de
Condiciones de Trabajo del INSHT (ENCT6 España)
y los datos sobre España de la Cuarta
encuesta europea sobre las condiciones de trabajo de
la EUROFOUND (EECT4 UE31). Estos
datos hacen referencia a
casos de
"mobbing" en sentido
restrictivo, es
decir cuando el acoso al trabajador o trabajadora es ejecutado de forma
continuada durante un periodo de, al menos, seis meses. No
están contempladas otras situaciones de riesgo
psicosocial en el trabajo, tampoco están incluidos los casos de acoso
sexual o discriminación por edad, nacionalidad o sexo.
Cómo las
diferencias puede deberse a esa muestra viciada no nos
entretendremos más. Pero
como las coincidencias pueden se significativas aceptaremos de forma
no arbitraria que en
España hay al menos medio
millón
de personas que padecen acoso moral en el trabajo o mobbing. De este
medio
millón una cuarta
parte estaría en Catalunya.
 Una de las
razones de esta concentración de casos
de mobbing en
Catalunya, podría explicarse por el hecho de que parece que se produce
más acoso en las empresas mayores de 250 trabajadores, de servicios, y
en territorios con una alta concentración de población, comunidades
como Madrid cumplirían también estas características.
Quedaría
por averiguar si hay algún factor decisivo que caracterice la clase
empresarial catalana o la clase gerencial de organizaciones públicas o
privadas que
explique esa importante diferencia
entre nuestros administradores y empresarios y los
del resto
del estado.
Para acabar nuestro comentario, estas encuestas parecen confirmar una
cierta predominancia del mobbing sobre las
mujeres respecto de los hombres. Vemos en la gráfica
siguiente que
en Catalunya, en España y en la UE 31, la
proporción mujeres/hombres es 59/41, 58/42, 59/41
respectivamente.
 ECTC1
2007
= “Primera Enquesta de
condicions de treball de
Catalunya”, datos de base 2.063.582
personas ocupadas
registradas en la SS
en Catalunya en 2005 (Departament de Treball de la Generalitat de
Catalunya).
EPA
2007 = Encuesta
de Población Activa, datos de base 5.072.900
personas que sufren algún tipo de riesgo psicosocial en el trabajo.
Población activa 22.189.900 (Instituto Nacional de Estadística)
ENCT6
= VI Encuesta Nacional
de Condiciones de Trabajo, datos de base 18.518.444
trabajadores registrados en la SS en 2006 (Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo - INSHT)
EECT4
UE31 = Cuarta
encuesta europea sobre las condiciones de trabajo,
datos de base 235.000.000 de población activa de 31 países europeos
en 2005 (EU27 + Turquía + Croacia + Noruega + Suiza), (Fundación
Europea para la Mejora de las Condiciones de Vida y de Trabajo-
EUROFOUND)- EWCS4
2005 = Fourth European Working Conditions Surveys
(2005) EECT4
UE31-ES = Datos sobre España de la Cuarta encuesta europea sobre
las condiciones de trabajo, datos de base 20.885.700 de
población
activa española en 2005 (Fundación Europea para la Mejora de las
Condiciones de Vida y de Trabajo- EUROFOUND)
(16/7/2008)
|
|
Els
riscs psicosocials en el lloc de treball (cont.):
El
73% dels treballadors
pateixen estrès i el 15% ha estat assetjats en períodes inferiors a 6
mesos i el
1,6% durant períodes superiors
Tal com
dèiem en la reflexió anterior, en el programa Els Matins de TV3 ahir es
va realitzar un debat sobre l’estrès en el treball. Podeu veure el
debat en aquest enllaç “El 73% dels treballadors pateixen estrès”
Les dades publicades per
aquests observatori són molt preocupants, i donen forma al que cada
vegada estem sentim amb més freqüéncia, a la feina, a l’entorn familiar
o d’amics “perdona, però no podré, tinc molta feina, no tinc temps”.
Sense voler fatigar a
ningú, examinem alguns números publicats: Segons l’EPA (Enquesta de Població Activa
que el MTAS publica trimestralment) l’últim trimestre de 2007 el nombre d’assalariats a Espanya era de
16.876.500. Si es
considera la
mostra utilitzada en l’estudi estadísticament representativa (4.000
treballadors han estat seleccionats segons tècniques de mostreig), ens
situen davant el següent escenari:
El 73%
dels treballadors pateixen estrès = 12.319.845
treballadors afirmarien patir estrès laboral (en la mostra 2.920 treb.) El 70% ha viscut
violència en el treball = 11.813.550 treballadors haurien patit alguna
violència (en la mostra 2.800) El 15%
han estat assetjats en alguna ocasió, dels quals el 90% ho ha
estat una mitja de 4 mesos = 2.531.475 han patit assetjament dels quals
2.278.327 han patit
l’assetjament durant una mitja de 4 mesos (en la mostra 600
treb.) El
1,6% és assetjat durant
més de 6 mesos = 270.024 estarien patint assetjament moral o
mobbing (en la mostra serien 64)
En quan
a l’assetjament laboral o mobbing l’informe explica que hi ha moltes
persones que diuen que no pateixen
mobbing però que quan relaten el que els passa descriuen a la perfecció una situació
d’assetjament moral en el treball.
“1,6% de
los trabajadores encuestados dice
haber sido objeto de comportamientos de acoso psicológico o mobbing en
sentido estricto, es decir, que han sido víctimas de más de,
siguiendo unos pautas restrictivas, es decir, son objeto de comportamientos abusivos en un tiempo largo
(como media 6 meses),
y la víctima lo suele padecer una vez a la semana por lo menos. Sin
embargo, con unas pautas más amplias no tan restrictivas en tiempo,
encontramos datos alarmantes ya que un
15% de los trabajadores se sienten hostigados. De este modo,
encontramos que, el 90% ha sido
objeto de hostigamiento en un periodo menor de 4 meses. Respecto
a la “forma” del acosador, el 86% de los trabajadores ha sido objeto de
abuso por parte de sus superiores.
Los
comportamientos más comunes de acoso con los que se han identificado
más los trabajadores son:
- Sentir
que el trabajo se evalúa de una manera injusta.
- Ser
controlado de manera muy estricta horarios y pausas.
- Ser
interrumpido cuando habla.
- Ser
sobrecargado con tareas nuevas.
- No
le dejan hablar.
- Ser
gritado continuamente.
- Asignarle
tareas por debajo de sus capacidades.
- Amenazarle
verbalmente.
- Ser
criticado en su vida privada y/o trabajo.
- Ignorar
la presencia del trabajador.
- Exagerar
los fallos del trabajador.
- Hacer
circular rumores sobre el trabajador. “
(Observatorio
de Riesgos Psicosociales-UGT, Informe 2007, pàg. 26. Les negretes són
nostres) (5/6/2008)
|
|
Els
riscs psicosocials en el lloc de treball.
Fa
uns dies alguns diaris s’han fet eco d’un estudi de l’Observatorio
Permanente Riesgos
Psicosociales
de l’UGT. Els números que presenten són més que suficients per a que
els responsables polítics d’una vegada adoptin mesures per a frenar
l’increment d'accidents i malalties laborals i professionals més que
indesitjables.
Algunes d’aquestes dades són:
•
El 75% caps autoritaris
•
El 73% dels ocupats pateixen estrès
•
El 75% d’aquests últims l’estrès ha
derivat en problemes de salut seriosos
•
El 43% han patit algun tipus d’abús per
part d’un superior
Aquestes
dades es basen en l’anàlisi de 4000 llocs de treball.
Les dues
gràfiques que reproduïm il•lustren amb més detall
aquest assetjament.
Les
causes principals de l’estrès les situen en:
•
Caps autoritaris
•
Falta d’autonomia (excés de
control/pressió)
•
Mala organització del treball
•
A Espanya (inclosa Catalunya) no
s’avalua ni es fa prevenció dels rics psicosocionals
•
Una estructura empresarial inadequada, causant de
absentisme, desmotivació, baixes,... que suposen un alt cost econòmic
Nosaltres
afegirien unes autoritats de treball, de sanitat, i de
justícia poc sensibles i complaents amb aquesta situació de manca de
prevenció en riscs
psicosocials. Per no parlar del “mobbing” com extrem de la violència
psicosocial en l’empresa.
Consulti l’informe complet
Programa Els Matins
de TV3
Avui
s'ha parlat d'aquest
estudi. Al debat han estat invitats
Joana
PRADAS, presidenta de Clam
Dionís OÑA, secretari desalut laboral UGT Catalunya
David PRADAL, membre Ass. Empresaris i Executius de Cat.
Judith FORN, psicòloga
|
|
Debat
sobre assetjament moral en el treball (mobbing)
a TV3.
Tal
com anunciaven ahir
a Els Matins de TV3
es
va realitzar un debat sobre l’assetjament moral en el treball (mobbing).
En
poc temps en aquest programa s’ha parlat
del tema de l’assetjament en la feina dues vegades. Ho celebrem ja que
els que
patim aquest tipus de violència coneixem molt bé el silenci dels
mitjans de
comunicació, especialment dels gran diaris.
Als
dos
debats la nostra Associació va ser convidada, i va estar representada
per la seva Presidenta en el primer programa i per dues sòcies en el
segon.
La
nostra Associació, cada vegada que es
produeix algun fet que considerem d’interès general envia una nota de
premsa,
però el més habitual per part dels mitjans escrits és el silenci
“administratiu”.
En
diferents ocasions ens hem preguntar a qui
interessa ocultar l’increment de la violència psicològica en el mon
laboral i
l’increment dels rics psicosocials. Aquesta afirmació que estem
“cridant” fa
anys queda palesa en l’ estudi sobre rics psicosocials que ha realitzat
“El
observatorio de riesgos psicosociales” de la UGT. Sorprèn que les
autoritats
competents no prenguin mesures eficaces, i en moltes ocasions financin
als
mateixos agressors o infractors. Mútues d’accidents que denegen
accidents
reconeguts per la justícia i ho declaren malaltia comú o donen altes a
persones
malaltes per la violència en el treball, organitzacions sense ànim de
lucre (fundacions,
ONGs, ) amb incompliments reiterats de la LPL (Llei de prevenció
laboral), subvencionats per
promocionar l’ocupació i la formació per a la reinserció laboral,
finançament
públic de les despeses judicials a persones condemnades per assetjament
laboral,
etc.
Tot
el que diem pot ser
contrastat amb els
fets que dia a dia pateixen moltes persones. La situació actual hauria de representar una alarma
important per a les
autoritats del mon laboral (mon
laboral de l’administració, de l’empresa i del “tercer sector”).
L’estudi
mencionat reflexa que el sector serveis, l’educació, la sanitat són els
més
proclius d’exercir aquest tipus de violència. També
ho són aquelles organitzacions públiques
o privades que tenen un component ideològic (polític, religiós, etc.).
Així
que des d’aquesta
plataforma volem agrair
la sensibilitat de l’equip del programa Els matins de TV3,
i confiem que la
"sequera" de la informació sobre l’assetjament moral en el treball
(mobbing)
desaparegui.
A
continuació
teniu els enllaços dels dos
debats.
 “El 73% dels treballadors pateixen estrès”
4/6/2008
Resum del progama Els Matins
(veure el debat del minut 0:27 a 1:32, quan sigui disponible el video
complet de la secció será a disposició dels nostres visitants i
lectors) 9/6/2008
(10/6/2008)
|
1 de
mayo
de 2008.
Contra el silencio
de la violencia
lenta y prolongada en el tiempo.
El 1
de mayo fue declarado por las Naciones
Unidas el Día Internacional de las trabajadoras/es,
en recuerdo de los denominados
Mártires
de Chicago,
obreros que fueron ajusticiados por
su participación en
la Huelga
de 1886 para reivindicar la jornada de 8 horas en los Estados Unidos.
Esta huelga tuvo una gran importancia histórica en todo el mundo. Los
millones de inmigrantes europeos que construían los Estados Unidos de
América se
sublevaron contra las inhumanas condiciones de trabajo que los
trabajadores padecían. A partir de estos acontecimientos se generó una
gran corriente reivindicativa seguida con fuerza por los trabajadores y
sus organizaciones en Europa.
Queremos desde nuestra
asociación recordar el significado de este día. Nuestra asociación es
una organización creada por trabajadoras y trabajadores que este 1 de
mayo de 2008 todavía padecen de condiciones inhumanas y violentas en
los lugares de trabajo.
Las
socias y
los socios de CLAM somos afectadas/os de acoso moral en el trabajo
y por lo tanto somos testigo de que en el siglo XXI las condiciones de
trabajo todavía pueden ser denigrantes y destructivas para la
trabajadora y el trabajador responsable y orgulloso de ser
administrativa, directiva, operaria, enfermera, profesora, secretaria,,
periodista, maestra, policía, médico, dependienta, etc., pero, que un
sistema laboral cada vez más perverso permite a sectores de la
administración pública, a empresas y a organizaciones del tercer sector
que vulneren los
Derechos Fundamentales e incumplan
la Ley de Riesgos
Laborales haciendo que miles de trabajadores cada año
pierdan su salud
y a la larga su lugar de trabajo.
Estas trabajadoras y
trabajadores sufrimos una violencia
lenta y prolongada en el tiempo,
silenciada desde la administración pública y lo que es
peor, desde las
organizaciones sindicales y organismos públicos y privados competentes
en temas laborales y responsables de la salud laboral de los
trabajadores.
Hoy
queremos proponer que se
reflexione sobre el porqué de este silencio sobre una de
las formas de
violencia que padecemos y que organismos internacionales han calificado
de Epidemia del
Siglo XXI.
|
Notícies
El
mobbing
en la ficció, de nou. Aquesta vegada la
ficció SI supera la realitat.
Fa
uns mesos comentaven que en
una sèrie de Telecinco,
que va tenir
molt poc èxit, es va recrear una situació de mobbing de una
metgessa a
un metge novet.
En
aquella ocasió dèiem que la realitat superava a la ficció, enteníem que
el tractament era correcte però una mica edulcorat.
Fa
uns dies a una altre sèrie però d’una altre cadena, Antena3, a la
popularíssima sèrie “Los hombres de Paco” vista per molts milions
d’espectadors, es va plantejar el tema de l’assetjament laboral, ara
l’entorn és el de la policia. En
Antena 3 el plantejament va ser molt diferent, una policia (dona i
lesbiana) denuncia a
una
altre policia (dona i filla del
cap) d’assetjament
laboral de forma
fraudulenta per gelosia i venjança. La
reacció
de la policia denunciada, és a la seva vegada denunciar a la dona
homosexual d’assetjament sexual. Juntament
a la imatge que reflecteix de la relació entre les dues dones
que és una foto plena de prejudicis homofòbics i masclistes,
l’assetjamenta tant laboral com a sexual és presentat com arma
oportunista i de revenja. La
situació és tan recargolada que costa molt imaginar, però la ficció
és ficció i no volem ser ni puritans ni “talibans” del feminisme o de
la violència a l’entorn laboral.
Però, ens preguntem que passa en
Antena 3?, quan en el magazine de la tarda tenen com a convidat, massa
freqüent, a un detectiu que es dedica a perseguir als treballadors que
estan de baixa laboral per malaltia. L’assetjament
que pateixen alguns malalts és un greu problema que
vulnera els drets fonamentals. Ho hem tocat superficialment, en dos
articles; “Acaba
2008 suspendiendo la asignatura Contra el Acoso Moral
en el Trabajo” i “El
dret de totes les persones a
una bona
administració”. Sabem
que Antena 3 quan ha volgut s’ha desentès de centenars de
treballadors sense miraments, entre ells dues bones i experimentades
periodistes com a
Olga Viza i Rosa Mª Mateo (ambdues dones), per dir-ho suaument, de
forma molt poc elegant,
una encara no s’ha recuperat, al menys professionalment, i l’altre es
va
tenir que prejubilar. Ara
s'està parlant molt del impacte de la crisi en els llocs de treball de
molts periodistes.
En
els grans mitjans de comunicació, diaris amb més difusió
(com grup
PRISA) i grans cadenes de TV, en
contades ocasions plantegen de forma
seriosa el tema de l’assetjament laboral o "mobbing", i
quan ho fan és donant una
imatge deplorable que atenta a la veracitat i a la realitat social del
nostre país.
És possible que
totes aquestes aparicions
responguin a una intencionalitat d'"aplanar el terreny"
o d'“intoxicar” la
societat i poder
justificar les pròpies accions contra els drets més fonamentals dels
treballadors i treballadores?.
(febrer, 2009)
"la
realidad supera a la ficción"
El
acoso moral en el trabajo en la ficción.
En el cápitulo 4 de la
2ª temporada de la serie M.I.R. (tele5), durante
unos segundos se escenifica una situación de acoso de una médica a su
médico-residente.
No valoraremos la cualidades de la serie, pero
todos los datos no
indican que la Sanidad (pública y privada), junto a la
Enseñanza, es uno de los yacimientos de mobbing más
importantes.
Podeis visualizar las escenas del capítulo en el
enlace del título,
pero podemos asegurar que en este caso el tópico
"la
realidad supera a la ficción" es
realmente cierto.
Acuerdo
Marco Europeo sobre
acoso y violencia en el trabajo (2007)
Cauces 001.
Observatorio de Relaciones Laborales ( )
- Acuerdo Marco Europeo sobre acoso
y violencia en el trabajo
“Se
trata del sexto acuerdo de
estas características que concluyen las
principales organizaciones europeas de trabajadores y de
empresarios y del tercero cuya aplicación se confía a la propia
autonomía
colectiva de empresarios y representantes de los trabajadores
en cada ámbito nacional.”
- Dimensiones del acoso y la
violencia en el trabajo
- Descripción del acoso y la
violencia en el trabajo
- Prevenir, identificar y tratar el
acoso y la violencia
CONFERÈNCIA
EUROPEA “Legislació
en materia de violència psicològica en el lloc de treball”
CONFERENCIA
EUROPEA
"Legislación en materia de
violencia psicológica en el lugar de trabajo"
Tal
com explicàvem en la notícia anterior el dia 18 es va celebrar a
València una CONFERENCIA
EUROPEA sobre “Legislación en materia de
violencia psicológica en el lugar de trabajo” co-finançat
pel programa Daphne
de la
UE.
Dues
sòcies de CLAM hi van assistir i la seva presidenta, Joana Pradas, va
estar present
en la primera Taula de la Conferència.
Més
endavant explicarem més detalls del que considerem un esdeveniment molt
important per a avançar en la concienciació de la societat i dels
organismes
polítics sobre aquesta epidèmia laboral que en els darrers anys ha
estat
tractada amb un silenci ensordidor pels mitjans de comunicació i els
responsables
polítics i sindicals.
Podeu
obtenir més informació en els enllaços següents:
AVASE. CONFERENCIA
EUROPEA. “Legislación en materia de
violencia psicológica en el lugar de trabajo”
Conclusions:
“Legislación
en materia de violencia psicológica en el lugar de trabajo”
La
legislación española carece
de tipificación "anti-mobbing"
CLAM, Contra
l’Assetjament Moral en el Treball, ASSISTIRÀ A
UNA TROBADA
INTERNACIONAL D’EXPERTS PER ANALITZAR LES LEGISLACIONS SOBRE VIOLÈNCIA
PSICOLÓGICA EN EL TREBALL (“MOBBING”) ALS PAISOS
EUROPEUS.
El
dia 18
d’abril es celebrarà en València una Jornada en el marc del Projecte Europeu
Daphne “Legislación
Europea en Materia de Violencia en el Lugar de Trabajo”
dirigit per AVASE. A més dels socis europeus del propi projecte Daphne
assistiran entre d’altres experts, Marie
France Hirigoyen, Iñaki Piñuel , Ramón Gimeno Lahoz,
Alejandro Patuel i Antonia Azcárate.
L’Associació
CLAM també hi serà, representada per la seva Presidenta Joana Pradas i
Concha
Doncel sòcia i directora d’altre projecte Daphne contra la violència
dels
menors migrants sense xarxa social.
Com a
associació
d’afectats per la violència en el treball creiem important la presència
de CLAM
i ens felicitem de que en aquesta ocasió es tingui en compta el
coneixement
privilegiat que poden aportar les persones que pateixen aquest tipus de
violència i alhora són, també, víctimes d’una legislació ambigua o
inexistent i
d’una manca de formació, sensibilització i implicació d’aquells
estaments que
incideixen en els diferents graons de la cadena legislativa (lleis
laborals,
penals i administratives).
Seguirem
informant puntualment dels continguts d’aquest projecte i de les seves
aportacions en la lluita contra la violència psicològica en el treball
i en la
societat en general. (Barcelona, 5 d'abril de 2008).
PARLEM
DE
VIOLÈNCIA EN EL TREBALL
L'1
d'abril,
s’ha realitzat la Jornada: Parlem de violència en el
treball ,
organitzada per l’Institut Català d´Estudis de la Violència amb el
suport de l’Associació CLAM, Contra la Violència Moral en el Treball.
Els
quatre diàlegs programats han estat moderats per la presidenta de
l’Associació CLAM. La clausura ha estat a càrrec del president de
l’Institut Català
d´Estudis de la Violència.
L’assistència
ha estat nombrosa i la problemàtica de la violència ha estat presentada
des de
diverses perspectives segons la visió diferenciada del professional que
hi és
implicat en alguna fase del procés de la violència laboral.
Tots
els ponents han coincidit en dir que la seva visió és parcial ja que
l’assetjament en el treball, o el mobbing és un fenomen complex on
convergeixen
altres aspectes que no són d’una competència determinada.
És
a dir, la violència en el treball és un fenomen sociolaboral i de salut
greu,
un tema de salut laboral, un tema de prevenció de riscs a la feina, un
tema
mèdic complex (psíquic o físic amb diagnosis difícils), un tema de la
dificultat de l’avaluació i el peritatge del dany causat, un tema de
manca de
suport i solidaritat d’un entorn atemorit i/o contaminat, un tema de
menyspreu
del respecte en les relacions humanes i professionals o laborals, un
tema de
greu tolerància a la violència de la nostra societat, un tema
d’invisibilitat
de les proves, un tema de la dificultat d’identificació i sanció de
l’agressor
en el treball, un tema de vulneració dels drets fonamentals, un tema de
sensibilitat i formació dels diferents estaments jurídics (jutges,
advocats,
inspectors de treball, ...), i un tema d'un dèbil compromís real i
actiu dels
sindicats.
Com
a afectats valorem positivament les accions que ajudin a fer visible el
fenomen
de la violència en el treball, i trobar espais de confluència dels
diferents
professionals que intervenen en un procés que és llarg, complex i la
majoria de
vegades invisible. Però si ens aturem un moment a pensar aquesta
complexitat i
TARA PARKER
POPE. Ensayo. Entornar
los ojos, una mirada intensa, un bufido displicente: estas son las
tácticas de
intimidación en el puesto de trabajo. No parecen gran cosa, pero por
eso
resultan tan insidiosas. ¿Cómo te quejas a recursos humanos de que tu
jefe se
mete contigo?
NOTA DE
PREMSA DE CLAM
25
de febrer de 2008
Una sentència
reconeix l’existència de ‘mobbing’ dins de l’Administració. Una cap de
secció administrativa del Servei Territorial de Carreteres
del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques a
Lleida
haurà de pagar 12 euros durant 20 dies a una subordinada a qui va
assetjar moralment durant 9 anys. En cas d’impagament serà
privada de
llibertat durant 10 dies, segons indica la sentència feta pública el
passat dia 13 de febrer. L’Associació Clam valora positivament
la resolució d’aquest cas pel reconeixement d’una realitat de
l’Administració Pública. Però lamenta que la pena imposada sigui de
tipus administratiu i no penal. I que s’hagi considerat com
una falta un comportament que es podria tipificar com a delicte i que
podria significar un precedent legal.
El Jutjat
d’Instrucció número 4 de Lleida va condemnar el passat 13 de febrer a
Teresa Casals Escuer a les penes abans esmentades. A més, Maria Begoña
Sole rebrà en concepte de danys i prejudicis per les baixes laborals
causades un total de 43.653,45 euros més 19.745, 20 euros per les
seqüeles psicològiques. De la suma resultant de 63.395,65 euros se’n
farà càrrec la Generalitat com a responsable civil subsidiària. Des
de Clam es considera que la sentència incorreix en contradiccions al
donar només tractament de falta a una sèrie d’actituts intencionades
per part de la superior demandada, les quals han generat afectacions de
salut a la demandant, convenientment documentades en el decurs del
judici celebrat a Lleida.
De
la mateixa
manera, Clam vol
remarcar el cost per als catalans de més de 60.000 euros d’una
sentència de la que haurà de fer-se càrrec la Generalitat per tal de
protegir els drets dels funcionaris públics. Aquest cost potser es
podria haver minimitzat si s’haguessin posat en pràctica protocols
d’actuació i prevenció en cas de ‘mobbing’ com el que Clam va fer
arribar el 2007 als sindicats i als partits polítics amb representació
al Parlament català.La
demandant
continua en actiu al seu lloc
de treball, malgrat les diverses baixes laborals causades. Mentre que
la demandada ha estat «apartada» de les seves funcions.
Associació
CLAM
NOTA
DE PREMSA DE CLAM
L’associació CLAM vol manifestar la seva
satisfacció per la celebració
finalment del judici penal per mobbing a
Lleida, malgrat totes les traves possibles posades per
l’administració.
Lamentem
que el judici sigui
l’unica sortida que l’administració deixa a les victimes
d’assetjament laboral per defensar-se de les agressions del
que son objecte. Al no respondre a les seves queixes i
intentar amagar i negar sistematicament les nombroses situacions de
mobbing a la funció pública que hem
tingut ocasió de conèixer desde que la nostra associació està
en funcionament
L’administració incompleix
reiteradament els articles de la llei de la funció publica catalana que
es refereixen als drets del funcionaris a rebre la protecció deguda
pels atacs que es produeixen a la seva dignitat, concretament en els
articles:
Article
92
Drets
dels
funcionaris
En
concret, els
funcionaris tindran el dret de:
a)
Ser
assistits i protegits
per la Generalitat envers qualsevol amenaça, ultratge,
injúria, calúmnia, difamació i, en general, envers qualsevol atemptat
contra la seva persona o els seus béns, per raó de l'exercici
de les seves funcions.
h)
Ser
tractats amb respecte a
la seva intimitat i amb la consideració deguda a la seva dignitat, i
rebre protecció o assistència envers les ofenses verbals o físiques de
naturalesa sexual o de qualsevol altra naturalesa.
Article
93
Protecció
dels funcionaris
La
Generalitat protegirà el seu
personal en l'exercici de les seves funcions i li atorgarà la
consideració social deguda a la seva jerarquia i a la dignitat del
servei públic.
En aquest sentit també
denunciem com els assetjadors reben tot el
suport jurídic de l’administració,que paguem entre tots,
mentre que les víctimes han de pagar de la seva butxaca les
quantioses despeses que suposen poder gaudir d’una representació
jurídica adequada per afrontar amb mínimes
garanties aquests atacs que reben de la mateixa administració.
|
|
|
|
|
mapa web
