 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sumari
|
Feliç 2009. Que per cada nou treballador/e
assetjat/da,
Mahatma
Gandhi va dir que “la violència és la por als ideals dels altres”.hi hagi 1000 nous treballadors contra l’assetjament en el treball. L’any 2009 ha començat amb masses pors o masses violències, milers de palestins moren sota les bombes israelianes, a Espanya s’ha sobrepassat els 3 milions de parats sense perspectives de que la situació millori els (ir)responsables de la crisi econòmica reben ajudes per a que es recuperin de la seva mala gestió (o dels seus fraus) Sembla que hi ha massa interès en mantenir la por en la nostra societat, és com si el SISTEMA, amb majúscules, s’enfonsaria si es deixés sense protecció a tots els violents, defraudadors, corruptes, etc. Sense ells, el SISTEMA faria FALLIDA?.  No volem iniciar l’any amb pessimisme, però amagar la realitat és la millor forma de mai trobar solucions. Des de CLAM us desitgem un bon any, però recordeu que hi ha qui diu que un pessimista no és més que un optimista ben informat. La por forma part de la societat i és quelcom molt humà. Però la por mai deu paralitzar als essers humans en el seu camí cap una societat més justa i equitativa. Els afectats per la violència, i en concret la violència a l’entorn laboral, sabem molt de por, però també sabem molt de lluita, de justícia, de superació, de solidaritat, ... Mantenir i exercir aquests valors fa que els violents fracassin en el seu projecte d’una societat, o d’uns llocs de treballs, sustentats en la violència i la por. Martin Luther King creia que “la violència crea més problemes socials que els quals resol”. Així que, amics, endavant, que la por no us faci formar part de l’ideari dels violents i els covards, seria la nostra derrota definitiva. L’any 2009 ha de ser un any amb noves conquestes contra els violents (assetjadors, psicoterroristes, agressors, etc.) a les empreses, a les institucions públiques i a les privades. Queda molt a fer, però també hi ha molt fet. A CLAM continuarem donant recolzament a totes aquelles persones que s’hi apropin i necessitin ajuda, i també continuarem sent presents a la societat per a conscienciar i donar eines per combatre la violència a l’entorn laboral i, per tant, a la societat en general. Per acabar aquesta nota us informem que al febrer iniciarem un PROJECTE D’AUTOAJUDA DE PERSONES ASSETJADES EN EL TREBALL per a ajudar a superar el mal causat pels violents al mon laboral. ¡Us esperem per a rebre les
vostres iniciatives i col•laboració!.
(Barcelona, 8/1/2009) Acaba 2008 suspendiendo la asignatura Contra el Acoso Moral en el
Trabajo.
Cuando
hay un cambio significativo en el calendario parece ser un buen momento
para reflexionar sobre lo que ha pasado y aventurar futuros avatares.¿Qué ha pasado este año que haya supuesto algún cambio significativo en la erradicación de la violencia (psicológica y/o física) en el trabajo? Desafortunadamente diremos que pocas cosas, pero también tenemos que afirmar qué al menos cada día hay más personas que han aprendido a saber identificar lo que es el acoso moral en el trabajo o mobbing, y por tanto, saben qué hacer para defenderse, pero faltaría dar un paso más, qué hacer para combatirlo, en esto aún estamos muy alejados. Algunos hechos a destacar acaecidos durante este año:  Se dicta una de las primeras sentencias
condenatorias de un caso de acoso laboral en la Administración pública
(Generalitat de Catalunya).
La condena está muy por debajo del daño causado, pero es una condena.
Lamentamos que la Generalitat de Catalunya aún no se hay dado por
enterada. Los casos de acoso laboral no cesan
de crecer
según manifiestan las autoridades laborales (Inspección de Trabajo,
Juzgados de lo Social, etc.), pero nos consta que muy pocos llegan a
juicio y que la inmensa mayoría de trabajadores acosados se ven
obligados a abandonar su puesto de trabajo.La edad, la antigüedad, el sexo y
los embarazos son factores de riesgo para sufrir mobbing.Se incrementa de forma
desmesurada el número de trabajadores que quedan en paro.Cultura del miedo.
Las empresas utilizan el arma de los Expedientes Reg uladores
de Empleo
- EREs – como arma arrojadiza contra los trabajadores, y amenaza con
cerrar o trasladar las empresas a terceros países como presión a
los organismos públicos con competencias normativa y legislativa en el
terreno laboral.El escándalo financiero
pone en peligro los derechos que los ciudadanos y los trabajadores han
ganado durante años (pensiones, vivienda digna, desarrollo de la
protección social, educación, sanidad).La deuda financiera contra los
trabajadores.
Mientras se inyectan millones de euros para salvar la deuda financiera,
millones de trabajadores (tres millones de parados registrados,
faltarían los no registrados que también tienen derechos) pasan a tener
unos ingresos precarios y, sobre todo, pasan a tener un futuro
impredecible con unas leyes laborales cada vez más restrictivas.La Sanidad Pública se convierte
en un agente estadístico.
La Sanidad Pública sigue sin actuar al servicio de los pacientes
(ciudadanos), trabajando por objetivos meramente estadísticos que nada
tienen que ver con la salud, ni con la eficiencia de los recursos.
Incremento del gasto en mecanismos de control (Mutuas, ICAM,
médicos-consultores, etc.) contra el paciente.La Prevención,
una asignatura suspendida. Ineficacia de la Ley de Prevención de
Riesgos Laborales, LPRL,
para frenar el número de accidentes y, sobre todo, para prevenir el
acoso laboralUnos fondos que dejarán de llegar.
Gracias a los últimos fondos que la Unión Europea ha destinado a España
para ayuda al empleo, se hace un
importante desembolso financiero, en infinidad de jornadas, cursos, e
iniciativas varias para “concienciar” a los trabajadores sobre los
riesgos laborales y sobre formación para empleos que seguramente no
existen en el mercado laboral. Irónicamente los agentes
sociolaborales responsables
(empresas, sindicatos, gestores de la administración pública, gestores
de las organizaciones privadas con responsabilidad pública-“tercer
sector” ) de la falta de
medidas contra los accidentes laborales, son los encargados de ¿concienciar a los
trabajadores? (no a los empresarios y gestores) sobre los riesgos
laborales.Desembolso nulo para obligar que
se cumpla la LPRL. Especialmente cuando los riesgos son
psicosociales.El acoso laboral será un delito.
La Reforma del Código Penal
contempla el acoso laboral como un delito, aunque faltaría otra ley o
reglamento que desarrolle el único párrafo destinado a este tipo de
violencia laboral contra la integridad de los trabajadores.Cuando no se lucha, la justicia pierde, y los violentos, acosadores, psicoterroristas, psicópatas y otros vencen. Nunca deberíamos tener que repetir aquellas palabras de Fernando Pessoa "tengo el cuerpo lleno de heridas
de todas las batallas que he evitado".
L'associació CLAM
Contra l'Assetjament Moral en el Treball us desitja que
passeu unes molt Felices Festes i
(Barcelona,
desembre 2008)un proper 2009 més just i sense cap tipus de violència. La asociación CLAM Contra el Acoso Moral en el Trabajo os desea que paséis unas muy Felices Fiestas y un próximo 2009 más justo y sin ningún tipo de violencia. "El dret de totes les persones a una bona administració" Ahir el Síndic de Greuges ha convidat a un determinat nombre d’entitats per a presentar la nova seu i la ampliació de competències a empreses o institucions privades amb interès públic. També es va presentar la nova “Carta de serveis”. Aquestes noves competències són una bona notícia ja que es podrá acudir al Síndic de Greuges (Defensor del pueblo, ombusdsman) quan empreses com les eléctriques, gas, autopistes, etc , vulneren els drets dels ciutadans. També serien competència del Síndic moltes de les organitzacions del anomenat "tercer sector" o institucions que es diuen són "sense ànim de lucre" (mútues d'accidents, instituts o consorcis sanitaris, ONGs, fundacions i associacions, sindicats, etc. ) que gestionen serveis públics. Fa un any la sindicatura va presentar al Parlament un Monogràfic sobre l’Assetjament Moral en el Treball en les Administracions Públiques. Però encara queda molt per fer en aquest àmbit de vulneració dels drets fonamentals.. A l’acte va estar convidada una representació de la nostra associació. A demanda de l’actual síndic, el Sr. Rafael Ribó, les institucions presents han pogut plantejar aquells fets que s’estan produïnt i vulneren els drets dels ciutadans i les persones. Per part de la nostra associació s’ha presentat la situació de vulneració dels seus drets que contínuament pateixen les persones afectades per mobbing i que han emmalaltit com a conseqüència de l’assetjament al que han estat sotmeses. Per si no fos suficient el dolor que les persones assetjades pateixen a la feina, quan cauen malaltes i el metge els dona la “baixa mèdica” s’inicia un altre tipus d’assetjament, consistent en un seguiment agressiu i degradant al que són sotmeses per un ineficient, costós i complex engranatge institucional depenent de la Sanitat Pública. Ens referint al penós camí de control gairebé “policial” que entre les Mútues, l’ICAM, consultors, assessors i altres instancies fan de les baixes mèdiques. Els malalts són controlats com si d’estafadors es tractés, oblidant que tracten amb persones víctimes de la violència en l’entorn laboral i que, per contra, haurien de protegir i vetllar per a que recuperin la salut perduda per causa de la violència. La nostra interpel•lació ha estat molt be acollida pel Sr. Ribó i el seu equip. Desitgem que aquesta nova seu serveixi per a que aquesta institució pugui donar un millor servei per aconseguir l'escrupulòs respecte dels DRETS DE LES PERSONES I ELS CIUTADANS SOBIRANS. (Barcelona, 11/12/2008)
El MOBBING o acoso psicológico u hostil en las relaciones laborales tipificado como DELITO en la próxima Reforma del Código Penal Hace más de 8 años que se comenzó a hablar de la Reforma del Código Penal, parece que finalmente el Consejo de Ministro despierta de su letargo. Durante años, el Poder Ejecutivo de un gobierno que en los últimos años se ha distinguido por su capacidad para dictar leyes en tiempos record, asiste con indolencia o ignorancia sin reaccionar al dolor terrible generado en las víctimas de la violencia (terrorismo, violencia doméstica, contra los niños, violencia institucional, violencia en el entorno laboral y en el entorno comunitario). Violencia, que actúa con toda impunidad en la gran mayoría de ocasiones. Al parecer el día 14 el Consejo de Ministros ha dado "luz verde" al Anteproyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal. El viernes debería aprobarse en Las Cortes (ver nota de prensa). Desconocemos el texto definitivo, pero el "ACOSO PSICOLÓGICO U HOSTIL EN LAS RELACIONES LABORALES" queda tipificado como DELITO en el artículo 173, apartado 1, dentro del Título VII del Libro II, dedicado a los delitos de torturas y contra la integridad moral. Serán delito las conductas de acoso producidas tanto en el ámbito de las relaciones jurídico privadas como en el de las relaciones jurídico públicas, por tanto, también, las producidas en el marco funcionarial. El texto del artículo del Anteproyecto aprobado es: 173.1-
"El que infringiera a
otra persona un trato degradante, menoscabando
gravemente su integridad moral, será castigado con la pena de prisión
de seis meses a dos años. Con
la
misma pena serán castigados los que, en el marco de una relación
laboral, realicen contra otro de forma reiterada actos de grave acoso
psicológico u hostilidad que naturalmente generen en la víctima
sentimientos de humillación y los que, en el marco de
cualquier otra
relación contractual, provoquen situaciones gravemente ofensivas en la
dignidad moral de la otra parte, mediante la alteración sensible de las
condiciones de disfrute de los derechos derivados de la misma".
Nos
felicitamos de que finalmente la espera de la larga lucha solitaria y
silenciosa y, sobre todo, silenciada de las víctimas de acoso moral en
trabajo o mobbing
haya dado algún fruto. A partir de la aprobación de
esta reforma el acoso en
el trabajo o mobbing será legalmente un delito, y eso era
urgente y necesario, pero también nos gustaría, decir, que de nuevo las leyes se hacen sin
contar con las víctimas de esa violencia.Dada la gravedad de las consecuencias del acoso moral en el trabajo o mobbing, pensar que un simple párrafo o subapartado de un artículo condesa la complejidad del mobbing, es huir de la búsqueda de una solución efectiva. Según esta reforma, aunque el acosador fuese penado con dos años, la pena máxima, (cosa más que difícil por la dificultad de probar hechos cuya naturaleza es "oculta" o "clandestina" en la mayoría de las agresiones), y el condenado no tuviese antecedentes penales, el delincuente no sería recluido y, por tanto, podría volver al lugar de trabajo donde ha agredido a su víctima que seguiría estando a la merced del agresor, si no se arbitran otras medidas. Otro aspecto a contemplar sería las medidas que deberían tomarse para "levantar el velo institucional" del o los presuntos acosadores responsables de la agresión psicológica o moral. No obstante, debemos felicitarnos porque, esperemos que pronto, podamos hablar del mobbing o del acoso moral en el trabajo como un delito y quede claro que esos seres llamados psicoterroristas, que abundan en algunas instituciones y tanto daño hacen a la sociedad, son delincuentes para la sociedad real y para la justicia. Confiemos que las Leyes Laborales sigan el mismo camino y pronto podamos disponer de una ley específica que saque el mobbing de la ambigüedad legislativa actual que tanto perjudica a las víctimas y protege a las empresas o instituciones públicas o privadas encubridoras de los agresores. Parte del trabajo está hecho de forma altruista, el juez y doctor en derecho D. Ramón Gimeno Lahoz -ver su libro o su tesis doctoral La presión laboral tendenciosa (Mobbing)- ha dado un valiente primer paso elaborando un borrador de Proyecto de Ley que supondría un gran avance contra esta violencia que existe en nuestras empresas e instituciones. (Barcelona, 19/11/2008) Mobbing, riscs psicosocials a la feina. I vostè, se’n rentarà les
mans?
Mobbing,
riesgos psicociales en el trabajo. Y usted, ¿se lavará las manos El
departament de treball de la Generalitat de Catalunya envia un caja con Fa uns dies al diari El Pais va sortir la notícia que des del juliol el Dep. de Treball de la Generalitat de Catalunya ha iniciat una campanya molt peculiar, ha enviat 4.000 capses de les de regal, que conté una tovallola, un sabó i una carta amb el missatge; “Davant d’un
accident de treball, el més fàcil és donar-ne la culpa als
altres”.
Com sembla evident el missatge és molt evangèlic, emfatitza un clar paral•lelisme entre Pilatos i els empresaris catalans. Pilatos es va "rentar les mans" davant el sacrifici de Jesús de Galilea, que segons diu la llegenda era fuster i humil, i els empresaris catalans fan el mateix tractant amb indiferència i negligència (a vegades homicida) la vida dels treballadors que els fan rics i/o poderosos. Ens congratulem que la Generalitat vulgui prendre seriosament la qüestió dels riscs d’accidents en el treball. Més enllà d'analogies ideològiques, sembla un dret fonamental que el fet d’anar al treball no suposi cap perill, sobretot si aquest es pot previndre i és evitable. Però, no sabem, i no és desconfiança sinó experiència, si l’administració pública i el departament de treball, de justícia, i de sanitat, han entès que els perills que es poden trobar a la feina, no són únicament físics i, en ocasions molt lamentables, mortals, sinó també son de caire psicosocial, i per tant, d’una visibilitat difícil, sobretot quan no es vol veure'l. Ens preguntem on són les mesures de prevenció d’aquests altres tipus d'accidents tan greus que hi arriben a invalidar de per vida als treballadors/es que tenen la desgracia de trobar-se’n. Ens referim als perills de la violència psicosocial a la feina. Segons la nostra experiència personal i dels centenars de persones que passen per l’associació i que ens expliquen les terribles històries que transcorren als seus llocs de treball, de les quals ningú sembla adonar-se. Quan diem ningú volem dir ningú, ni Treball, ni Justícia, ni Sanitat, ni els empresaris, ni els tècnics de prevenció, ni els sindicats. La nostra associació dona suport a les víctimes de la violència psicosocial en el treball perquè creiem que com a víctimes de “mobbing” (forma extrema i molt greu de risc psicosocial) tenim un paper irremplaçable per ajudar a d’altres, però, també, perquè són moltes les portes que es tanquen quan un treballador o treballadora intenta denunciar que pateix assetjament moral o psicològic en el treball. Fem un paper de suplència per manca de instruments eficaços, o de voluntat, de l'administració pública per combatre aquesta violència, que sembla va creixent davant l'impunitat amb la qual es practica. Ja fa dies comentaven l’Estudi de l’”Obsevatorio de riesgos psicociales” de la UGT i les dades eren gens menyspreables. Podeu tornar a llegir els comentaris en la nostra web. Aprofitant aquesta campanya de la Generalitat de Catalunya, des d’aquí fem una crida a la consellera Serna i als altres responsables del departament de Treball de Catalunya per a que d’una vegada es prenguin mesures, més enllà de papers sense validesa i les bones paraules, arbitrant mesures que previnguin de forma eficient els riscs psicosocials, i molt especialment el més greu i, paradoxalment, el més evitable “el mobbing”, assetjament moral en el treball, o pressió laboral tendenciosa . I recorda Davant
d’un cas o d'una denúncia d’assetjament psicològic
o moral en el treball, NO ET RENTIS LES MANS!. i afegim
Quan
detectis o algú denuncii assetjament a la feina
NO EL TANQUIS LA PORTA! Fem ús virtual de "la capsa" i l'enviem símbolicament a empreses, organitzacions públiques o privades per a que prenguin mesures de seguretat en riscs psicosocials a la feina i protegeixen a les persones que pateixen assetjament o mobbing en les seves organitzaciones.  »»»»»
 »»»»»
(Barcelona, 26/8/2008) El mobbing en la ficció, de nou. Aquesta vegada la ficció SI supera la realitat. Fa
uns mesos comentaven que en una sèrie de Telecinco,
que va tenir
molt poc èxit, es va recrear una situació de mobbing de una
metgessa a
un metge novet.
En aquella ocasió dèiem que la realitat superava a la ficció, enteníem que el tractament era correcte però una mica edulcorat. Fa uns dies a una altre sèrie però d’una altre cadena, Antena3, a la popularíssima sèrie “Los hombres de Paco” vista per molts milions d’espectadors, es va plantejar el tema de l’assetjament laboral, ara l’entorn és el de la policia.  En Antena 3 el plantejament va ser molt diferent, una policia (dona i lesbiana) denuncia a una altre policia (dona i filla del cap) d’assetjament laboral de forma fraudulenta per gelosia i venjança. La reacció de la policia denunciada, és a la seva vegada denunciar a la dona homosexual d’assetjament sexual. Juntament a la imatge que reflecteix de la relació entre les dues dones que és una foto plena de prejudicis homofòbics i masclistes, l’assetjamenta tant laboral com a sexual és presentat com arma oportunista i de revenja. La situació és tan recargolada que costa molt imaginar, però la ficció és ficció i no volem ser ni puritans ni “talibans” del feminisme o de la violència a l’entorn laboral. Però, ens preguntem que passa en Antena 3?, quan en el magazine de la tarda tenen com a convidat, massa freqüent, a un detectiu que es dedica a perseguir als treballadors que estan de baixa laboral per malaltia. L’assetjament que pateixen alguns malalts és un greu problema que vulnera els drets fonamentals. Ho hem tocat superficialment, en dos articles; “Acaba 2008 suspendiendo la asignatura Contra el Acoso Moral en el Trabajo” i “El dret de totes les persones a una bona administració”. Sabem que Antena 3 quan ha volgut s’ha desentès de centenars de treballadors sense miraments, entre ells dues bones i experimentades periodistes com a Olga Viza i Rosa Mª Mateo (ambdues dones), per dir-ho suaument, de forma molt poc elegant, una encara no s’ha recuperat, al menys professionalment, i l’altre es va tenir que prejubilar. Ara s'està parlant molt del impacte de la crisi en els llocs de treball de molts periodistes. En els grans mitjans de comunicació, diaris amb més difusió (com grup PRISA) i grans cadenes de TV, en contades ocasions plantegen de forma seriosa el tema de l’assetjament laboral o "mobbing", i quan ho fan és donant una imatge deplorable que atenta a la veracitat i a la realitat social del nostre país. És possible que totes aquestes aparicions responguin a una intencionalitat d'"aplanar el terreny" o d'“intoxicar” la societat i poder justificar les pròpies accions contra els drets més fonamentals dels treballadors i treballadores?. (febrer, 2009) El acoso moral en el trabajo en la ficción. En el cápitulo 4 de la 2ª temporada de la serie M.I.R. (tele5), durante unos segundos se escenifica una situación de acoso de una médica a su médico-residente. No valoraremos la cualidades de la serie, pero todos los datos no indican que la Sanidad (pública y privada), junto a la Enseñanza, es uno de los yacimientos de mobbing más importantes. Podeis visualizar las escenas del capítulo en el enlace del título, pero podemos asegurar que en este caso el tópico "la
realidad supera a la ficción" es
realmente cierto.
Acuerdo Marco Europeo sobre acoso y violencia en el trabajo (2007) Cauces 001. Observatorio de Relaciones Laborales (  )
“Se trata del sexto acuerdo de
estas características que concluyen las
principales organizaciones europeas de trabajadores y de
empresarios y del tercero cuya aplicación se confía a la propia
autonomía
colectiva de empresarios y representantes de los trabajadores
en cada ámbito nacional.”
El “mobbing” en las estadísticas oficiales del mundo laboral y de las condiciones de trabajo. Desde hace unos días una lluvia de estadísticas riegan las noticias sobre el mundo del trabajo y las condiciones de satisfacción o de riesgos que comporta. Los números igual que las palabras dicen, o no, la verdad según sean manipulados por intereses gremiales, políticos o económicos. El titular, “7 de cada 10 están satisfechos con su puesto de trabajo” aunque reconocen no tener demasiadas posibilidades de promoción y formación, induce a pensar que el mundo laboral español está bastante sano. Pero, ¡pensemos!, 3 de cada 10 no están satisfechos, es decir, unos 7 millones de trabajadores no están contentos, y según la Encuesta de Población Activa (EPA 2007) más de 5 millones de personas ocupadas están expuestas a alguna forma de violencia psicosocial en el trabajo y 375.100 personas sufren una violencia psicosocial extrema, o sea, son acosados moral y psicológicamente en el trabajo con grave riesgo para su salud, hipotecando de por vida su desarrollo laboral y profesional. Estamos acostumbrados a la alarma que generan las noticias sobre violencia doméstica, y nadie se cuestiona sobre su gravedad, a pesar de que la proporción sobre la población general de hogares españoles es muy baja. Existe un consenso general por el cual la violencia física o psicológica debe ser rechazada y combatida por las leyes y por los ciudadanos en general. El caso del “mobbing” es muy similar, se trata de una violencia muy grave, sutil, psicológica, invisible, silenciada contra algunos buenos trabajadores o profesionales. La repercusión en la salud y en el entorno de los trabajadores afectados es profunda, y las secuelas perduran para toda la vida. En los casos más graves se ha llegado al suicidio. Pasemos a explicar algunos de los datos sobre el acoso moral o psicológico en el trabajo (mobbing). Antes de seguir comentaremos que los datos está extraídos de unas encuestas destinadas a conocer las condiciones del trabajo en general, y por tanto, los datos que expondremos están elaborados a partir de los escasos datos sobre mobbing que contienen. Además, la muestra puede estar viciada por lo que respecta a las probabilidades de estar adecuadamente representados los sectores más proclives al fenómeno del "mobbing". Estadísticas comparadas sobre mobbing
Como
se puede ver en Catalunya el porcentaje de "mobbing"
es considerablemente superior a España y a la media de 31 países
europeos. Sin embargo, la
media de
España 2,9% o 2,8% de la población
activa es inferior a la media de UE 31 (5%). En
otro momento
hablaremos de la posibles causas de esas diferencias.
Sorprende la gran coincidencia entre el resultado de la VI Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo del INSHT (ENCT6 España) y los datos sobre España de la Cuarta encuesta europea sobre las condiciones de trabajo de la EUROFOUND (EECT4 UE31). Estos datos hacen referencia a casos de "mobbing" en sentido restrictivo, es decir cuando el acoso al trabajador o trabajadora es ejecutado de forma continuada durante un periodo de, al menos, seis meses. No están contempladas otras situaciones de riesgo psicosocial en el trabajo, tampoco están incluidos los casos de acoso sexual o discriminación por edad, nacionalidad o sexo. Cómo las diferencias puede deberse a esa muestra viciada no nos entretendremos más. Pero como las coincidencias pueden se significativas aceptaremos de forma no arbitraria que en España hay al menos medio millón de personas que padecen acoso moral en el trabajo o mobbing. De este medio millón una cuarta parte estaría en Catalunya.  Una de las
razones de esta concentración de casos
de mobbing en
Catalunya, podría explicarse por el hecho de que parece que se produce
más acoso en las empresas mayores de 250 trabajadores, de servicios, y
en territorios con una alta concentración de población, comunidades
como Madrid cumplirían también estas características.
Quedaría por averiguar si hay algún factor decisivo que caracterice la clase empresarial catalana o la clase gerencial de organizaciones públicas o privadas que explique esa importante diferencia entre nuestros administradores y empresarios y los del resto del estado. Para acabar nuestro comentario, estas encuestas parecen confirmar una cierta predominancia del mobbing sobre las mujeres respecto de los hombres. Vemos en la gráfica siguiente que en Catalunya, en España y en la UE 31, la proporción mujeres/hombres es 59/41, 58/42, 59/41 respectivamente.  ECTC1
2007
= “Primera Enquesta de
condicions de treball de
Catalunya”, datos de base 2.063.582
personas ocupadas
registradas en la SS
en Catalunya en 2005 (Departament de Treball de la Generalitat de
Catalunya).
(16/7/2008)EPA 2007 = Encuesta de Población Activa, datos de base 5.072.900 personas que sufren algún tipo de riesgo psicosocial en el trabajo. Población activa 22.189.900 (Instituto Nacional de Estadística) ENCT6 = VI Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo, datos de base 18.518.444 trabajadores registrados en la SS en 2006 (Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo - INSHT) EECT4 UE31 = Cuarta encuesta europea sobre las condiciones de trabajo, datos de base 235.000.000 de población activa de 31 países europeos en 2005 (EU27 + Turquía + Croacia + Noruega + Suiza), (Fundación Europea para la Mejora de las Condiciones de Vida y de Trabajo- EUROFOUND)- EWCS4 2005 = Fourth European Working Conditions Surveys (2005) EECT4 UE31-ES = Datos sobre España de la Cuarta encuesta europea sobre las condiciones de trabajo, datos de base 20.885.700 de población activa española en 2005 (Fundación Europea para la Mejora de las Condiciones de Vida y de Trabajo- EUROFOUND) Debat sobre assetjament moral en el treball (mobbing) a TV3.
Tal com anunciaven ahir
a Els Matins de TV3
es
va realitzar un debat sobre l’assetjament moral en el treball (mobbing). En
poc temps en aquest programa s’ha parlat
del tema de l’assetjament en la feina dues vegades. Ho celebrem ja que
els que
patim aquest tipus de violència coneixem molt bé el silenci dels
mitjans de
comunicació, especialment dels gran diaris. Als dos debats la nostra Associació va ser convidada, i va estar representada per la seva Presidenta en el primer programa i per dues sòcies en el segon. La
nostra Associació, cada vegada que es
produeix algun fet que considerem d’interès general envia una nota de
premsa,
però el més habitual per part dels mitjans escrits és el silenci
“administratiu”. En
diferents ocasions ens hem preguntar a qui
interessa ocultar l’increment de la violència psicològica en el mon
laboral i
l’increment dels rics psicosocials. Aquesta afirmació que estem
“cridant” fa
anys queda palesa en l’ estudi sobre rics psicosocials que ha realitzat
“El
observatorio de riesgos psicosociales” de la UGT. Sorprèn que les
autoritats
competents no prenguin mesures eficaces, i en moltes ocasions financin
als
mateixos agressors o infractors. Mútues d’accidents que denegen
accidents
reconeguts per la justícia i ho declaren malaltia comú o donen altes a
persones
malaltes per la violència en el treball, organitzacions sense ànim de
lucre (fundacions,
ONGs, ) amb incompliments reiterats de
 Resum del progama Els Matins
(veure el debat del minut 0:27 a 1:32, quan sigui disponible el video
complet de la secció será a disposició dels nostres visitants i
lectors) 9/6/2008(10/6/2008) Debat sobre assetjament moral en el treball (mobbing) a TV3.
Tal com anunciaven ahir
a Els Matins de TV3
es
va realitzar un debat sobre l’assetjament moral en el treball (mobbing). En
poc temps en aquest programa s’ha parlat
del tema de l’assetjament en la feina dues vegades. Ho celebrem ja que
els que
patim aquest tipus de violència coneixem molt bé el silenci dels
mitjans de
comunicació, especialment dels gran diaris. Als dos debats la nostra Associació va ser convidada, i va estar representada per la seva Presidenta en el primer programa i per dues sòcies en el segon. La
nostra Associació, cada vegada que es
produeix algun fet que considerem d’interès general envia una nota de
premsa,
però el més habitual per part dels mitjans escrits és el silenci
“administratiu”. En diferents ocasions ens hem preguntar a qui interessa ocultar l’increment de la violència psicològica en el mon laboral i l’increment dels rics psicosocials. Aquesta afirmació que estem “cridant” fa anys queda palesa en l’ estudi sobre rics psicosocials que ha realitzat “El observatorio de riesgos psicosociales” de la UGT. Sorprèn que les autoritats competents no prenguin mesures eficaces, i en moltes ocasions financin als mateixos agressors o infractors. Mútues d’accidents que denegen accidents reconeguts per la justícia i ho declaren malaltia comú o donen altes a persones malaltes per la violència en el treball, organitzacions sense ànim de lucre (fundacions, ONGs, ) amb incompliments reiterats de la LPL (Llei de prevenció laboral), subvencionats per promocionar l’ocupació i la formació per a la reinserció laboral, finançament públic de les despeses judicials a persones condemnades per assetjament laboral, etc.
Resum del progama Els Matins
(veure el debat del minut 0:27 a 1:32, quan sigui disponible el video
complet de la secció será a disposició dels nostres visitants i
lectors) 9/6/2008
(10/6/2008) Els riscs psicosocials en el lloc de treball (cont.): El 73% dels treballadors
pateixen estrès i el 15% ha estat assetjats en períodes inferiors a 6
mesos i el
1,6% durant períodes superiors Tal
com dèiem en la reflexió anterior, en el programa Els Matins de TV3
ahir es va
realitzar un debat sobre l’estrès en el treball. Segons
l’EPA (Enquesta de Població Activa que el MTAS publica trimestralment)
l’últim
trimestre de 2007 el nombre d’assalariats
a Espanya era de 16.876.500. El 73% dels
treballadors pateixen estrès = 12.319.845
treballadors afirmarien patir estrès laboral (en la mostra 2.920 treb.) El
70% ha viscut violència en el treball =
11.813.550 treballadors
haurien patit alguna violència (en la mostra 2.800) El 1,6% és assetjat durant més de 6 mesos = 270.024 estarien patint assetjament moral o mobbing (en la mostra serien 64) En
quan a l’assetjament laboral o mobbing
l’informe explica que hi ha moltes
persones que diuen que no pateixen mobbing
però que
quan relaten el que els passa descriuen a la
perfecció una situació
d’assetjament moral en el treball.
“1,6%
de los trabajadores encuestados dice haber sido objeto de
comportamientos de acoso psicológico o
mobbing en sentido
estricto, es decir, que han sido víctimas de más de,
siguiendo unos pautas
restrictivas, es decir, son objeto de comportamientos
abusivos en un tiempo largo (como media 6 meses), y la
víctima lo suele
padecer una vez a la semana por lo menos. Sin embargo, con
unas pautas más amplias no tan restrictivas en tiempo,
encontramos datos alarmantes ya que un 15%
de los trabajadores se sienten hostigados. De este modo,
encontramos que, el 90% ha sido objeto de
hostigamiento en
un periodo menor de 4 meses. Respecto a la “forma” del
acosador, el 86% de
los trabajadores ha sido objeto de abuso por parte de sus superiores.
(Observatorio de
Riesgos Psicosociales-UGT, Informe
2007, pàg. 26. Les negretes són nostres)
Els riscs psicosocials en el lloc de treball. Fa
uns dies alguns diaris s’han fet eco d’un estudi de l’Observatorio Permanente Riesgos
Psicosociales
de l’UGT. Els números que presenten són més que suficients per a que
els responsables polítics d’una vegada adoptin mesures per a frenar
l’increment d'accidents i malalties laborals i professionals més que
indesitjables.
Algunes d’aquestes dades són: • El 75% caps autoritaris • El 73% dels ocupats pateixen estrès • El 75% d’aquests últims l’estrès ha derivat en problemes de salut seriosos • El 43% han patit algun tipus d’abús per part d’un superior Aquestes dades es basen en l’anàlisi de 4000 llocs de treball. Les dues gràfiques que reproduïm il•lustren amb més detall aquest assetjament.  Les causes principals de l’estrès les situen en: • Caps autoritaris • Falta d’autonomia (excés de control/pressió) • Mala organització del treball • A Espanya (inclosa Catalunya) no s’avalua ni es fa prevenció dels rics psicosocionals •
Una estructura empresarial inadequada, causant de
absentisme, desmotivació, baixes,... que suposen un alt cost econòmic
 Nosaltres afegirien unes autoritats de treball, de sanitat, i de justícia poc sensibles i complaents amb aquesta situació de manca de prevenció en riscs psicosocials. Per no parlar del “mobbing” com extrem de la violència psicosocial en l’empresa. Consulti l’informe complet Programa Els Matins de TV3 Avui s'ha parlat d'aquest estudi. Al debat han estat invitats Joana
PRADAS, presidenta de Clam
El 1
de mayo fue declarado por las Naciones
Unidas el Día Internacional de las trabajadoras/es,
en recuerdo de los denominados
Mártires
de Chicago,
obreros que fueron ajusticiados por CONFERÈNCIA EUROPEA “Legislació en materia de violència psicològica en el lloc de treball” CONFERENCIA
EUROPEA Tal
com explicàvem en la notícia anterior el dia 18 es va celebrar a
València una CONFERENCIA
EUROPEA sobre “Legislación en materia de
violencia psicológica en el lugar de trabajo” co-finançat
pel programa Daphne
de
AVASE. CONFERENCIA EUROPEA. “Legislación en materia de violencia psicológica en el lugar de trabajo” Conclusions: “Legislación en materia de violencia psicológica en el lugar de trabajo” Prestigiosos
investigadores debaten en Valencia sobre el acoso laboral
Los expertos exigen una legislación comunitaria (Las Provincias, Valencia 19/04/2008) La legislación española carece de tipificación "anti-mobbing" CLAM, Contra l’Assetjament Moral en el Treball, ASSISTIRÀ A UNA TROBADA INTERNACIONAL D’EXPERTS PER ANALITZAR LES LEGISLACIONS SOBRE VIOLÈNCIA PSICOLÓGICA EN EL TREBALL (“MOBBING”) ALS PAISOS EUROPEUS. El
dia 18
d’abril es celebrarà en València una Jornada en el marc del Projecte Europeu
Daphne “Legislación
Europea en Materia de Violencia en el Lugar de Trabajo”
dirigit per AVASE. A més dels socis europeus del propi projecte Daphne
assistiran entre d’altres experts, Marie
France Hirigoyen, Iñaki Piñuel , Ramón Gimeno Lahoz,
Alejandro Patuel i Antonia Azcárate. L’Associació
CLAM també hi serà, representada per la seva Presidenta Joana Pradas i
Concha
Doncel sòcia i directora d’altre projecte Daphne contra la violència
dels
menors migrants sense xarxa social. Com a
associació
d’afectats per la violència en el treball creiem important la presència
de CLAM
i ens felicitem de que en aquesta ocasió es tingui en compta el
coneixement
privilegiat que poden aportar les persones que pateixen aquest tipus de
violència i alhora són, també, víctimes d’una legislació ambigua o
inexistent i
d’una manca de formació, sensibilització i implicació d’aquells
estaments que
incideixen en els diferents graons de la cadena legislativa (lleis
laborals,
penals i administratives). Seguirem informant puntualment dels continguts d’aquest projecte i de les seves aportacions en la lluita contra la violència psicològica en el treball i en la societat en general. (Barcelona, 5 d'abril de 2008).
PARLEM DE VIOLÈNCIA EN EL TREBALL L'1 d'abril, s’ha realitzat la Jornada: Parlem de violència en el treball , organitzada per l’Institut Català d´Estudis de la Violència amb el suport de l’Associació CLAM, Contra la Violència Moral en el Treball. Els
quatre diàlegs programats han estat moderats per la presidenta de
l’Associació CLAM. La clausura ha estat a càrrec del president de
l’Institut Català
d´Estudis de la Violència. L’assistència
ha estat nombrosa i la problemàtica de la violència ha estat presentada
des de
diverses perspectives segons la visió diferenciada del professional que
hi és
implicat en alguna fase del procés de la violència laboral. Tots
els ponents han coincidit en dir que la seva visió és parcial ja que
l’assetjament en el treball, o el mobbing és un fenomen complex on
convergeixen
altres aspectes que no són d’una competència determinada. És
a dir, la violència en el treball és un fenomen sociolaboral i de salut
greu,
un tema de salut laboral, un tema de prevenció de riscs a la feina, un
tema
mèdic complex (psíquic o físic amb diagnosis difícils), un tema de la
dificultat de l’avaluació i el peritatge del dany causat, un tema de
manca de
suport i solidaritat d’un entorn atemorit i/o contaminat, un tema de
menyspreu
del respecte en les relacions humanes i professionals o laborals, un
tema de
greu tolerància a la violència de la nostra societat, un tema
d’invisibilitat
de les proves, un tema de la dificultat d’identificació i sanció de
l’agressor
en el treball, un tema de vulneració dels drets fonamentals, un tema de
sensibilitat i formació dels diferents estaments jurídics (jutges,
advocats,
inspectors de treball, ...), i un tema d'un dèbil compromís real i
actiu dels
sindicats. Com a afectats valorem positivament les accions que ajudin a fer visible el fenomen de la violència en el treball, i trobar espais de confluència dels diferents professionals que intervenen en un procés que és llarg, complex i la majoria de vegades invisible. Però si ens aturem un moment a pensar aquesta complexitat i Cuando
el
acosador se sienta a tu vera. The New York Times. Dinero y
Negocios. (El País, 10/04/2008)
TARA PARKER POPE. Ensayo. Entornar los ojos, una mirada intensa, un bufido displicente: estas son las tácticas de intimidación en el puesto de trabajo. No parecen gran cosa, pero por eso resultan tan insidiosas. ¿Cómo te quejas a recursos humanos de que tu jefe se mete contigo? 25 de febrer de 2008 Una sentència
reconeix l’existència de ‘mobbing’ dins de l’Administració.
Una cap de
secció administrativa del Servei Territorial de Carreteres
del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques a
Lleida
haurà de pagar 12 euros durant 20 dies a una subordinada a qui va
assetjar moralment durant 9 anys. En cas d’impagament serà
privada de
llibertat durant 10 dies, segons indica la sentència feta pública el
passat dia 13 de febrer. L’Associació Clam valora positivament
la resolució d’aquest cas pel reconeixement d’una realitat de
l’Administració Pública. Però lamenta que la pena imposada sigui de
tipus administratiu i no penal. I que s’hagi considerat com
una falta un comportament que es podria tipificar com a delicte i que
podria significar un precedent legal.
El Jutjat d’Instrucció número 4 de Lleida va condemnar el passat 13 de febrer a Teresa Casals Escuer a les penes abans esmentades. A més, Maria Begoña Sole rebrà en concepte de danys i prejudicis per les baixes laborals causades un total de 43.653,45 euros més 19.745, 20 euros per les seqüeles psicològiques. De la suma resultant de 63.395,65 euros se’n farà càrrec la Generalitat com a responsable civil subsidiària. Des de Clam es considera que la sentència incorreix en contradiccions al donar només tractament de falta a una sèrie d’actituts intencionades per part de la superior demandada, les quals han generat afectacions de salut a la demandant, convenientment documentades en el decurs del judici celebrat a Lleida. De la mateixa manera, Clam vol remarcar el cost per als catalans de més de 60.000 euros d’una sentència de la que haurà de fer-se càrrec la Generalitat per tal de protegir els drets dels funcionaris públics. Aquest cost potser es podria haver minimitzat si s’haguessin posat en pràctica protocols d’actuació i prevenció en cas de ‘mobbing’ com el que Clam va fer arribar el 2007 als sindicats i als partits polítics amb representació al Parlament català.La demandant continua en actiu al seu lloc de treball, malgrat les diverses baixes laborals causades. Mentre que la demandada ha estat «apartada» de les seves funcions. Associació
CLAM
NOTA DE PREMSA DE CLAM L’associació CLAM vol manifestar la seva satisfacció per la celebració finalment del judici penal per mobbing a Lleida, malgrat totes les traves possibles posades per l’administració. Lamentem que el judici sigui l’unica sortida que l’administració deixa a les victimes d’assetjament laboral per defensar-se de les agressions del que son objecte. Al no respondre a les seves queixes i intentar amagar i negar sistematicament les nombroses situacions de mobbing a la funció pública que hem tingut ocasió de conèixer desde que la nostra associació està en funcionament L’administració incompleix reiteradament els articles de la llei de la funció publica catalana que es refereixen als drets del funcionaris a rebre la protecció deguda pels atacs que es produeixen a la seva dignitat, concretament en els articles: Article 92 Drets dels funcionaris En concret, els funcionaris tindran el dret de: a) Ser assistits i protegits per la Generalitat envers qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, envers qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns, per raó de l'exercici de les seves funcions. h) Ser tractats amb respecte a la seva intimitat i amb la consideració deguda a la seva dignitat, i rebre protecció o assistència envers les ofenses verbals o físiques de naturalesa sexual o de qualsevol altra naturalesa. Article 93 Protecció dels funcionaris La Generalitat protegirà el seu personal en l'exercici de les seves funcions i li atorgarà la consideració social deguda a la seva jerarquia i a la dignitat del servei públic. En aquest sentit també
denunciem com els assetjadors reben tot el
suport jurídic de l’administració,que paguem entre tots,
mentre que les víctimes han de pagar de la seva butxaca les
quantioses despeses que suposen poder gaudir d’una representació
jurídica adequada per afrontar amb mínimes
garanties aquests atacs que reben de la mateixa administració.
Associació
CLAM
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
(2008)- Anuncios Contadores |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
CLAM
Contra l'Assetjament Moral en el Treball /
La Farinera del Clot, c./ Granvia, 837 / 08018 Barcelona / tel: 630 370
086
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
su participación en
la 